21/09/2014 - Tornar a començar

Hola a totes/s,

El passat 29 de juny vaig acabar el meu primer IRONMAN a Niza. 3,8km swim, 180km bike i 42,2km de run. I tots aquests kilòmetres han estat més que els recorreguts en els següents 2 mesos. La recuperació física ha costat una mica, però en una setmana ja podia tornar a començar a entrenar molt tranquilament, i en 2 o 3 ja estava recuperat (però no per fer res extraordinari). Però psicològicament encara no i tornar a patir en entrenaments ,mentalment no estava preparat. Si a això li sumem l'època d'estiu amb calor, vacances...

En definitiva, que ha arribat el mes de setembre i amb 7kgs de més a sobre el cos i la sensació d'haver perdut completament l'estat de forma ha sigut el punt d'inflexió. A sobre, sortir a còrrer el primer dia a fer 8kms i haver de parar 3 vegades per descansar... t'adones quan injust és el rendiment esportiu que costa tant i tant d'aconseguir i es perd amb una facilitat insultant. Però el primer dia és el que més costa.

El que he intentat fer és molta bici amb la finalitat d'acumular hores i no castigar en excés el cos. I així també he pogut enganxar a 3 rookies (Mon germà, l'Albert i el David) a això de llevar-se d'hora els caps de setmana i rodar. Per cert, apunten maneres!!!

El resum d'aquestes 3 primesres setmanes ha sigut:

3 sortides de run acumulant 35,5kms + sortida de 2:45 de Bici la primera setmana de setembre. Per la segona setmana van ser 2 sessions de run amb 4 series de 5x30/20/10segs anant de suau a sprint + 2 sortides de bici sumant 132kms.

I per la tercera setmana vaig decidir fer un test de 10K perquè tenia moltissimes ganes de tornar a competir i per veure realment com estic de forma. Per moltes sensacions que puguis tenir, fins que no et posses el dorsal i a la linia de sortida no saps com estàs realment. A més que servirà de punt de partida per enfocar els inminents entrenaments que vindran. Tercera setmana molt complicada de feina que només he pogut fer 1 sortida de run repetint el 30/20/10, sortida de bike de 71kms disabte i el s10k de Molins diumenge.

10 kms que van ser una bogeria:

Sóc molt partidari dels circuits de triatló ja que generalment permeten mantenir un ritme constant i a mi particularment m'agrada més que aquest circuit tan revirat. Al marge de les constants pujades i baixades que van fer impossible mantenir un bon ritme, que per altra banda no tenia. Amb tot, em quedo amb la recuperació de la capacitat de patiment que em va permetre acabar en uns sorprenents 40:46.

Però sobretot em quedo amb compartir la primera de moltes curses amb l'Àlex Martin de FitaA (www.fita-a.com/es). 

I dic primera de moltes perquè a partir d'aquesta setmana el meu rendiment dependrà del seu entrenament a FitaA.

Aquest any promet i ja us aniré explicant.

Salut a totes/s

Preparació Debut IRONMAN NIÇA acabada

3,8kms Swim, 180kms Bike i 42,2kms de Run. Aquestes són les distàncies de les tres disciplines d’un IRONMAN i el que hauré de fer el proper diumenge dia 29 a Niça si vull la Medalla de Finisher. Realment cadascuna de les 3 disciplines per separat ja és una animalada i no fa gaire temps ho veia completament impossible.

I precisament per això he estat entrenant molt els darrers mesos per poder anar amb les màximes garanties d’acabar i patir el menys possible. I malgrat pugui semblar mentida, pel que he pogut llegir o sentir de diferents fonts, més que el dia de la prova, el que realment és dur són tots els mesos de preparació anteriors.

El passat mes de Novembre vaig tornar a començar a entrenar. Després de fer 2 Halfs per primera vegada, la temporada va ser bastant llarga (Calella al Maig i Berga al Setembre) i el cos necessitava recuperar bé pel que vindria.

Tot i tornar a començar de nou al Novembre, fins el mes de Febrer em vaig centrar principalment en el Run. Volia aconseguir dos objectius (sub 40 en 10k i sub 1:30 en 21k) i serviria perfectament per posar el cos apunt de cara al Març quan començaria la preparació específica per al IM. També vaig aprofitar per fer una prova d’esforç amb cara i ulls per estar tots tranquils.

El mes de Març, quan començava la preparació en serio, em va sorprendre perquè el volum tampoc era per tant. A principis d’abril vaig fer el primer test aprofitant que tornava a la Vall de Bianya a córrer la Romànic Extrem (23kms de Muntanya) i vaig anar-hi el dia abans en Bici (155 kms). Portava ja rodatge amb la bici, però es va fer llarg i molt dur, i crec que va ser el primer moment que vaig adonar-me del que suposava un IM.

Primer Test superat amb èxit, fet que em va donar moral per encarar el segon i últim Test: Ironman 70.3 Barcelona. Mateix circuit, mateix material de competició i 16 min de diferència respecte al temps d’un any enrere demostraven que els entrenaments estaven donant els seus fruits i que el increment de volum de les últimes setmanes l’estava assimilant bé. Després, una setmana de recuperació per encarar les últimes setmanes que sí han estat dures de veritat.

A falta d’una setmana pel Gran Dia poc més es pot fer per millorar i el concepte ara és descansar al màxim. Intentar dormir molt i recuperar TOTES les hores de son perdudes durant el camí per arribar el màxim descansat a la línia de sortida.

El procés és llarg i dur. Molt dur. Ple de moments en que et preguntes si val la pena realment les hores que s’inverteixen i el sacrifici (no només és d’esforç, temps i son, si no que els danys colaterals que es causen també els hem de tenir en compte) que suposa.

Tenint en compte la sensació de viure fatigat tant de temps, perquè acumulant pallissa rere pallissa i descansant malament no et canses si no que ja vius fatigat. Recordant els molts mals moments que es viuen de dolor, malestar,  la pressió de no complir els entrenaments o que no surtin com estan previstos... per descomptat que en aquells moments penses que no val la pena. I dubto molt que ningú que hagi passat pel procés no ho hagi pensat.

Però en canvi, és un procés que resulta summament enriquidor per diversos motius:

-    - Personalment t’adones que el terme impossible és molt relatiu quan dia rere dia fas possible allò que creies impossible no feia tant, i sobretot quan la setmana següent ho superes i l’altra... Físicament evoluciones, però també ho fas Mentalment quan no pots més i segueixes (sovint perquès estàs corrent o en bici i per molt que no puguis i per molt cansat que estiguis, has d’acabar arribant a casa). També és un Procés on inverteixes moltíssimes hores sol i tens temps de reflexionar tant a nivell esportiu com no. Amb això aprens a mirar-t’ho tot des d’una perspectiva diferent.

-    - A nivell esportiu no em quedo tant amb la millora, si no amb la gent que he pogut conèixer. Són moltíssimes hores amb companys que estant patint el mateix, especialment sobre la bici, i amb els que no sempre parles de triatló (malgrat una part molt important sí). Molt content de formar part de la Familia TRIENJOY i la resta de persones amb qui he compartit entrenaments.

-    - Però no només d’esport viu el triatló i al llarg de tot el procés com el proper diumenge a Niça NO estaré sol. Al contrari, estaré molt ben acompanyat pel meu TEAM SUPPORTER i en això sí que no necessito cap medalla per saber que sóc el millor. Ja la van liar molt l’any passat a Calella que fins l’speaker a Meta va comentar “GO NANI GO!!!”. Van tornar a venir a Berga per veurem patir de nou i no van dubtar en venir a donar-me suport en aquest dia tan important.

-    - Vull destacar a un company de viatge que malgrat pràcticament no ha corregut mai amb mi sí que ha estat present en tots els entrenaments invisibles, que són tan importants. Albert Gardeta, gran fisio i millor amic a qui he odiat en MOLTS moments, però que m’ha ajudat i no només en l’aspecte físic. M’ha aguantat a horaris inhumans, dies festius... impagable. Espero algun dia poder tornar-te tants favors.

-    - I per descomptat, en tot aquest procés m’he adonat de quan afortunat sóc. Comentant durant molts entrenaments tots coincidim en la infinita paciència que tenen les nostres parelles i que s’estan guanyant el cel. Sense tenir res a veure pateixen les conseqüències d’aquest Estil de Vida que suposa l’esport de resistència. Desaparèixer moltes hores, estar present físicament però sent un vegetal moltes altres hores... i no m’allargaré perquè els que no sapigueu de què parlo us podeu fer una idea. La meva dona, la Nuria, m’ha donat el més gran dels suports que es poden donar i constantment. Especialment m’ha ajudat aquestes darreres setmanes que han costat tant i ha tingut una paciència infinita tot aquest temps. Simplement i per no allargar-me més vull dir-te que sense tu no hauria estat possible.

En un IRONMAN poden passar moltes coses. Són molts kms i moltes hores. Per la meva part ho tornaré a donar tot per assolir aquest repte tan important i quan passi la línia de meta pensaré en tots vosaltres.

GRÀCIES A TOTS

Acabat el triatló, comença el RUN

Hola a totes/s,

Després d'acabar la temporada triatlètica de la millor manera possible acompanyant a la Núria en la seva estrena en la Garmin i viure un triatló des d'una perspectiva molt diferent i alhora molt recomenable.

Ha tocat fer un bon descans amb tot el mes d'octubre d'intentar no fer res i al Novembre he tornat a començar els entrenos.

Aprofitant que vaig acabar corrent molt bé i que encara falta molt de temps per Niza, la idea ha estat apretar amb els entrenos de velocitat per anar a buscar una bona marca de 10kms.

En aquest sentit, la cursa escollida Objectiu és la dels Nassos el 31 de Desembre on, com sempre, intentaré donar el màxim. 

Per preparar-ho, el 01/12/2013 vaig fer un 10.000 a Can Dragó, primera edició, per fer un Test i intentar baixar de 40min per aconseguir un bon calaix a Nassos. Gràcies als bons entrenos que m'està indicant el Coach, que vaig arribar bastant descansat i també s'ha de dir que el circuit no arribava a 10km (al Garmin em va mesurar 9,56 i al final la gent comentava que faltaven uns 300-400m.) vaig parar el crono en 37:42. El temps com a tal no és fiable, però sí que serveix de referència de la millora que estic aconseguint.

A més, avui dia 15 i aprofitant que amb la inscripció es donaven 2 EUR a La Marató de TV3 i que em feia molta il·lusió fer-la, he corregut els 10km de la Cursa del al Circuit de Montmeló. Ja m'havien avisat que picava, i confirmo que pica molt!!! Hem fet un tram per fora del Circuit que ha acabat amb una pujada on he pensat en caminar i tot. Òbivament tot el que puja també baixa, però a mi personalment no em compensa ja que el ritme de baixada no és gaire més alt que el ritme en pla i, en canvi en pujada sí que varia molt. En tot cas i avui sí que sumant els 10.000m han sortit a 40:30. Marca molt més realista que la de Can Dragó i que segueix reflectant el bon camí d'aquestes setmanes.

Com a nota còmica del dia, mentre dinava i percuriositat de veure per on havia quedat, he mirat la classificació i al no trobar-me he caigut en que no havia portat el xip... El curiós no és que després de tantes curses no l'hagi agafat si no que no l'he trobat a faltar fins molt després!!!

A falta de 2 setmanes segueixo amb moltes ganes d'entrenar i molta curiositat sobre què sortirà a Nassos.

Salut a totes/s

Temporada Casi Acabada - Triatló Olímpic Gavà

Hola a totes/s,

1 de Setembre Tri Sprint a St Pol després de 2 setmanes durilles perparant el Half de Berga el dia 15. I avui dia 29 Triatló Olímpic de Gavà per acabar un mes mogudet i donar pràcticament la temporada de Triatló d'aquest any per acabada.

Realment em vaig inscriure a Gavà pensant en aprofitar la preparació de Berga, però de les 2 setmanes que han separats els dos Triatlons, la primera la vaig destinar a recuperar el màxim, i la segona ha servit per despertar de nou el cos per la Batalla. 

És innegable que ha costat, i molt després d'haver aconseguit els dos objectius principals de l'any, tornar-se a possar-se en modo training. Mentalment el cap està bastant saturat a aquestes alçades de l'any, i ja necessita un bon descans i recarregar bateries que l'any que ve faran molta falta.

Però malgrat tot, finalment aquesta setmana he tornat a superar la "mandra" i després de l'últim entrenament fort de dijous, em notava amb bones sensacions per afrontar de nou la distància olímpica (1,5km swim - 40km bike - 10km run).

A les 6:00h ja estava despert amb tota la son del món, però ja amb el xip de dia de competició encès. Arribada a Gavà una mica justa i ha començat l'estrés pre-competició. Com sempre molt ben acompanyat de la Núria, hem aparcat casi a Berga ja que estava ple de cotxes. I no és per menys ja que han participat uns 2.000 atletes sumant la distància sprint, olímpica i relleus. Personalment trobo que les organitzacions es passen molt amb el nombre de participants i avui ha sigut un bon exemple.

Finalment deixada la bici, m'he possat el neopré (grandíssima desició) i he anat a tenir un primer contacte amb l'aigua. Gran sorpresa quan m'han rebut unes onades enormes i només he vist a l'aigua 2 boies en comptes de les 3 previstes que formaven el circuit de swim on s'havien de fer 2 voltes de 750m. L'organització, molt encertadament, ha pres la decisió de fer una sola volta de 750m. per a tots. 

Particularment m'han fet un favor, tot i que estava nedant molt bé últimament, però amb el mar que hi havia avui s'havia que no es podria. Apart que l'objectiu d'avui era dosificar al màxim tant en el Swim com en el tram de Bike per estar el més fresc possible en l'última part i intentar baixar la meva millor marca de 10km a l'abril en la Cursa dels Bombers de 40min i 53 segons. En els 2 Tris Sprints que he fet aquest any he aconseguit baixar de 20min en els 5kms. I la idea d'avui era anar a buscar baixar de 40min en els 10kms.

Un cop al calaix ha arribat mon germà que ha fet un grandíssim esforç llevant-se tan d'hora. Merci Noi per venir avui també!!!

Inici dels 750m del swim, i de nou a diferència de la Mitja Distància, entrar a l'aigua és un caos. Al no ser bon nedador no tinc el costum de començar molt fort, si no d'anar de menys a més. Però això en Curta distància estic veient que no serveix ja que t'absorbeix el grup ràpidament i ja després és completament impossible nedar al teu ritme. Amb tot, ha costat arribar a la primera boia per les onades que hi havia, però una vegada passada la boia, hi havia corrent a favor i ja ha anat millor el tema.

Swim 12:59 (216 de 733).

Sortida de l'aigua i inici de la llarga transició, que a sobre molt ràpida no ha estat. Un cop a la bici, el circuit era pràcticament tot pla i de rodar molt. Apretant una mica al principi he aconseguit agafar un bon grup que he mantingut molt poc. He vist que davant hi havia un altre grup amb més gent i m'he tirat a agafar-lo. Ha costat i he patit, però després ho he agrait. 

Passada la meitat de la primera volta ens ha absorbit un petit grupet que anaven molt ràpid i ens ha espavilat, cosa que ha anat molt bé. Excepte en les arrencades després de girs tancats o de frenades fortes, m'he limitat a anar seguint el grup fins al principi de la segona volta. 

Davant de Boxes hi havia un gir de 180º molt estret que era el final del segment o inici de la segona volta, i allà he perdut al Grup. He estat la meitat de la segona volta intentant tornar a enganxar-me, però veia que era impossible ja que m'estava fonent i amb prou feines m'acostava. 

La feina estava feta i durant una volta havia anat bé. No importava perdre una mica de temps amb l'objectiu d'arribar més fresc a córrer. Per tant, he mirat enrere i he esperat a que arribés algun grup per acabar la segona volta.

Bike 57:24 (137 de 733).

De nou llarguíssima transició, que a sobre degut a que erem molts he hagut de quedar-me quiet en algun moment. I inici del tram de Run. Les cames estaven bastant bé i tenia clar que anava a córrer per sota de 4:00min/km a veure fins quan aguantava. 

Res a veure la sesanció de començar a córrer en un Triatló Curt que en un de Mitja Distància. En aquest últim cas les cames ràpidament et marquen el ritme a seguir, en canvi, En Olímpic o Sprint les pulsacions es disparen i la sensació d'ofec és la que limita el ritme, que per descomptat és molt més ràpid.

He començat molt fort (3:45/3:50 min/km) i sabia que 5kms els podria aguantar. Després ja veuria el que quedava. I durant els primers 2,5kms he anat bé. La tornada per començar la segona volta ja ha sigut diferent. Mentalment ha costat molt més seguir mantenint el ritme i anar patint. Però per sort cada vegada assumeixo millor el patiment.

Mitja volta i inici de la segona volta, anava molt bé. Però el cap ha començat a fallar i a pensar que el gir estava molt lluny, que podia baixar el ritme i gaudir de la última volta que no passaria res... I inconscientment anava baixant el ritme. Per sort, avui que portava el Garmin podia anar controlant i apretar cada vegada per convertir el 4:XX en un 3:XX.

Gir i inici dels últims 2,5kms. Ja ho tenia, només faltaven 10min. Encara estava en temps i ho veia possible. Sens dubte això m'ha ajudat a concentrar-me només en córrer i en revertir el sentit dels pensaments. Incomprensiblement les cames ho han entés i tornava a estar en ritme i ja l'adrenalina del final ajudava a no notar la fatiga.

Últims metres finals i meta!!! 

Run 38:43 (81 de 733)

Temps Final 1:52:52 (81 de 733)

I objectiu complert!!!

Al arribar la Núria i el meu germà m'han preguntat si havia retallat!!! Millor senyal impossible!

I de nou, donar les gràcies a la Núria per la seva infinita paciència, incondicional suport i per fingir tan i tan bé el teu interés en el triatló per donar-me corda. I quan dic tan i tan bé és perquè diumenge que ve l'acompanyaré a fer la Garmin Sprint!!!

Salut a totes/s

Sailfish Berga 2013 - Aprenent a patir

Hola a totes/s,

Encara amb les seqüeles del Half Ironman de Berga del passat diumenge, volia explicar-vos que vaig entendre perfectament l'expressió "patir com un cabró". Va ser dur, molt dur, però gràcies a l'incondicional support del Team #Gonanigo vaig poder superar totes les adversitats. Però anem per parts.

Pre-Race

A nivell de nervis el dia anterior estava molt més tranquil que a Calella ja que sabia què em trobaria. I això ajuda moltíssim. En quan a forma em trobava bastant bé, i sabia que si no passava res extraordinari podria tornar a convertir-me en Finisher d'un Half. 

Però clar, no ens enganyarem a aquestes alçades, i sabent això, involuntàriament comences a comparar els temps que vaig fer i veure on podria millorar, i aquest era l'objectiu: baixar de les 5h 35min i 15s del Half Challenge Calella.

Sobre el paper, el circuit de bici és més curt a Berga i té menys desnivell (1.000m + Berga per 1.200m + Calella), i el run també era una mica més curt. Per tant, l'objectiu de baixar temps no era senzill, però sí que una mica asequible. I interiorment tenia en ment anar a buscar les 5h 20min que confirmaria que estic millorant a un bon ritme i que el training del meu Coach (Toni Peris) està funcionant perfectament.

Race

SWIM

Tota la tranquilitat del dia anterior es van convertir en nervis i algo de por pel matí. Però no eren per tirar-me a l'aigua amb 624 triatletes més, ni pels 1.900m que hauria de nedar, si no que aquest any he tingut la gran mala sort de perdre 2 cops el pulsòmetre durant el swim de 2 triatlons, i una tercera vegada...

Amb tot abans de la sortida ens vam situar dins el pantà de la Baells (primera vegada que nedava en un pantà) i uns 5 min després ja van donar la sortida. 

El circuit era a una volta en sentit horari a 3 boies. L'objectiu principal era no forçar i economitzar al màxim l'esforç per sortir el més nou possible per començar la part de Bici. Per tant, vaig ubicar-me on vaig veure més espai per poder nedar el més tranquilament possible. 

Fins la primera boia vaig nedar molt còmode. Al arribar-hi van començar a caure els primers cops i vaig optar per obrir-me tot i nedar algun metre extra i no poder anar a peus de ningú, ho preferia a canvi de nedar al meu ritme constantment.

Passada la segona boia i encarant la última, vaig optar per seguir amb la mateixa estratègia. No tenia referències del ritme al que anava, però les sensacions (paraula clau en qualsevol crònica esportiva) eren molt bones. Em trobava molt bé i no estava forçant gens.

I amb aquestes sensacions vaig arribar a l'última de les 3 boies per iniciar la darrera llarga recta que ens portaria a la T1. En aquest moment i veient que em trobava molt bé, que tenia espai per nedar amb tranquilitat i, sobretot, que encara portava el Garmin al canell!!!, vaig decidir apretar. Sense incrementar la cadència de la braçada ni fer servir més les cames, si que vaig allargar bé les braçades i fer el màxim de força possible. El millor és que donava resultat ja que notava que estava nedant molt ràpid i que anava agafant distància amb els companys que tenia al costat.

Al sortir de l'aigua no era conscient del temps que portava i estava massa preocupat per treure'm el neopré i buscar a la Núria per confirmar-li que encara tenia el Garmin i que avui era el dia. Camí a boxes i amb la part superior del neopré fora ja vaig mirar el Garmin per veure com estava anant el tema i la gran sorpresa va ser al veure 32 min!!! Tenint en compte que a Calella vaig trigar 38min 50s el primer pensament va ser que el 2 segur que seria un 8.

Però a l'iniciar la bici la Núria em va cantar el temps i em va confirmar el 32!!! Creieu-me que el primer sorprès era jo. Es confirmava que avui era el dia!!!

BIKE

El circuit eren 2 voltes de casi 45km, començant amb un tram de connexió que feia pujada i que ja posava les cames a lloc. Després un tram de baixada llarga, una mica de pla, uns 12km de pujada suau però constant i de nou baixada. En resum, és un circuit molt ràpid però alhora dur.

Acabada la primera pujada i iniciant el primer tram de baixada tocava gaudir de la sensació d'anar molt ràpid. A més, el tram era força recta i es podia anar a gas sense perill. I quan creia que anava volant, que la bici ja no donava més de si per molt que intentés pedalar, anaven passant les bèsties de bicis que la gent es compra com si res. Un autèntic luxe veure quan ràpid poden anar aquestes màquines.

Final de la baixada, una mica de pla, primer avituallament i inici del tram de pujada. Les cames anaven bé, però havia de ser conservador o ho acabaria pagant. El dia anterior vam fer el tram de bici amb el cotxe i va anar molt bé per saber quan patiria. Acabada la pujada, el segon avituallament i venia un tram de baixada fins acabar la primera volta on m'estaven esperant el Team #Gonanigo (Núria, Laura, Noi, Núria, Alice i Borja merci per ser el meu Redbull!!!).

Inici de la segona volta i pel temps que portava m'estava passant moltíssim. Però últimament m'estic trobant molt bé a la bici i si volia millorar temps havia d'apretar ja que la bici de Calella em va sortir molt i molt bé. 

De nou al tram de baixada, però era diferent, s'anava molt més lent i és que es va girar un vent  de cara espectacular que en els trams de pla et frenava molt. Per tant, tocava patir una mica més, però seria el mateix per a tots. I amb aquesta idea i seguint apretant tot i que havia de guardar els kms anaven passant i ja em trobava entrant a Berga de nou per arribar a la T2.

A l'arribada a Berga i per despedir la bici ens esperava una pujada final que confirmava que m'havia passat a la bici i que ara tocaria patir i molt. Però es que el temps de Calella que vaig acabar molt content va ser de 3h 6min i 42s, i el de diumenge contant les transcisions de 2h 55min i 1s. Es seguia confirmant que era el dia i que si aguantava baixaria bastant de temps.

RUN

Amb les cames ja molt castigades vaig optar per no començar a un ritme de 10km com a Calella sino anar més conservador per intentar aguantar-lo més estona. I tot i així a la meitat de la primera de les 3 voltes de 7km que formaven el circuit, les bateries ja estaven out i tocava començar a patir molt massa d'hora. Per sort, al final de la primera volta m'estaven esperant tots per animar-me i ajudar-me. I en aquell moment feia molta falta. 

Inici de la segona volta i confiant amb el meu cap que sempre aguanta, intentant que aportés el "punch" que ja no tenien les cames (i amb raó). Vaig repetir el meu "auto-pacte de caballeros" de no parar en cap moment durant la cursa tot i les moltes ganes que en tenia, però sí que poder parar als avituallaments per poder beure amb calma i descansar una mica. 

Acabada la pitjor de les voltes i iniciant la tercera, els pensaments negatius es van començar a convertir en positius, les cames no estaven tan cansades i pensar que cada pas ja estava més aprop de la meta, que ja la tenia i que ho podria celebrar amb els que també ho estaven donant tot i que m'estaven esperant, m'estava donant el plus de motivació i energia que em feia falta. 

Arribant ja a la meta, on estaven tots, el Borja i mon germà van començar a correr amb mi, cridant-me i dient-me que anava molt bé, que ja ho tenia i que només faltava l'últim esforç. Entrant a la catifa blava de meta, la Núria també es va possar a correr i l'adrenalina em va permetre accelerar una mica més fins passar per la meta.

5h i 7min després de la sortida, tornava a creuar la línia de meta d'un 1/2 Ironman, tornava a ser Finisher. Estava destrossat (2 dies després ho segueixo estant), però la sensació de felicitat i orgull son indescriptibles. 

Moltíssimes gràcies a tots els que m'heu animat, especialment al Team #Gonanigo. Espero que descanseu tant com jo perquè l'any que ve tenim una nova Batalla...

Salut a totes/s

TRI-Duatló Andorra 2013

Hola a totes/s,

Ahir diumenge i una altra vegada molt ben acompanyat per la inseparable Núria, mon germà, la Núria, la Goretti, l'Isaac (la Bèstia) i alguns companys del Trienjoy Team (Miki, Lluis...) vaig tornar a córrer per terres andorranes participant en el improvitzat Duatló Olímpic (5,5km run + 32km Bike + 10km run).

I dic improvitzat perquè fins divendres a la tarda oficialment era un Triatló Olímpic, però degut a la baixa temperatura de l'aigua finalment es va convertir en un Duatló. Però sigui el que sigui un punt que ens caracteritza als triatletes és la nostra capacitat per adaptarnos i si en comptes de nedar havíem de córrer una mica més, ho donariem tot igualment.

Al marge de que em feia molta il·lusió fer el swim en el llac d'Engolasters, em va saber greu el canvi perquè últimament estic notant millora en el swim i tenia ganes de tornar a patir a l'aigua.

Per anar amb calma, vam pujar amb la Núria el divendres per la tarda per ja llevar-nos disabte a Andorra. Disabte que va servir per anar a recollir la bossa amb el dorsal, gorro... i per fer un reconeixement del circuit de bici que ja amb el cotxe es va veure que seria durillo, i no ens vam equivocar.

L'endemà diumenge a les 6:00 ja estava despert per esmorzar ben d'hora i no tenir probleemes amb la digestió. Acabar de preparar bidons, tancar bosses i ja estavem direcció a boxes per anar a deixar-ho tot. Tot i arribar amb molt de temps ja hi havia força duatletes esperant per fer el check-in. Deixada la bici vam anar els 3 (mon germà feia el Sprint i l'Isaac amb un servidor vam fer l'Olímpic) a escalfar una mica i ja ens vam quedar a la línea de sortida.

Davant la nova situació vaig seguir els consells del Coach (Toni Peris) de començar suau i no cremar-me amb el primer parcial de Run. Per això no em vaig preocupar molt en posicionar-me dels primers a l'hora de sortir, però per despreocupat em vaig quedar massa enrere. 

A les 9:15 van donar la sortida que va ser molt poc motivant o com a mínim pels que no estàvem a primera fila no ens vam enterar fins començar veure la corrent. Al estar mal posicionat em va tocar remuntar perquè tot i que volia començar suau la gent anava com si els anés la vida i l'efecte dorsal és perillós...

Sobre el primer km hi havia una pujada d'uns 50m. que bàsicament se la podrien haver estalviat, però em va anar bé per avançar a un bon grup i ja arribar al final del grup que anava al meu ritme. El circuit era una volta d'uns 4km aprox. amb un ellanç d'15km. aprox. Sobre el km 2/3 ja estava darrere un bon grup i es podia correr al ritme que volies perfectament. I anant fort però sense agonitzar tal com tenia instruccions vaig anar avançant mica en mica a algun corredor i ja estava preparant-me pel que vindria a la bici. Finalment el primer parcial de 5,5km van sortir en 25:08 (Parcial 141 de 377). Probablement massa conservador, però al final ho vaig agrair.

Transició ràpida i fàcil per començar la "trepada" per partida doble. Portava a confusió que durant tot el trajecte hi havia gent ja que ens vam trobar als de la distància Sprint que sortien 10min després.

El circuit de bici era d'uns 32km en 2 voltes. Les quals començaven amb una forta pujada d'uns 2km aprox. i després l'ascens al Coll de la Comella que de pujada eren uns 3/4km i en total aprox. uns 350m positius. Una llarga baixada per arribar a Andorra i després un tram d'enllaç de "falso llano" tant de baixada al principi com de pujada després.

La primera pujada volia fer-la forta però al cap només tenia el pensament de que l'hauria de tornar a fer i que havia de guardar. I sense ser molts, però ja a la primera volta vaig veure uns quants parats descansant que no podien amb alguns trams amb molta pendent.

Abans de coronar el Coll de la Comella, vaig trobar-me amb el meu germà en la part plana aprofitant-me que anava jo en un bon grup. Després arribava una pujada de 1,5km i ja la baixada. Aquí sí que vaig veure a uns quants que s'havien anat a pasturar i que estaven sent atesos per les assistències.

Final de la baixada i la part plana d'Andorra on només em vaig preocupar de fer pinya amb algun grup per descansar i preparar la segona pujada. Aquesta psicològicament (que no físicament) va ser molt més suau ja que ja sabia el que em trobaria i des del principi vaig possar-me en fase diesel per anar enfilant poc a poc fins arribar al final. Just abans de l'última pujada vaig fer una parada tècnica ja que la cadena es va sortir al canviar de plat, però ràpidament ja estava de nou seguint al grupet que anavem junts. Inevitable sensació de "ja està!!!" al arribar al final del Coll i ja pensar en la baixada final i mentalitzar-me pels 10km que sabia que serien durs perquè no era pla del tot.

Al final de la baixada al la part plana abans de boxes anava amb un altre a roda perseguint a un que portava molt bon ritme però que el teniem lluny. I sense parlar amb un simple gest ens vam entendre a la perfecció fins trobar-nos els 3 i seguir fent relleus fins el final. Total: 1:22:09 (Parcial: 127).

Rapidíssima transició i gran sorpresa al trobar-me a un company del Trienjoy Team (Miki) just al sortir i poder compartir amb ell els 3/4km primers a un molt bon ritme fins que jo vaig haver de tornar a la meva realitat i ja les cames no aguantaven. Mica en mica amb els kms i, sobretot, amb els curts trams de pendent, anaven passant factura i les bateries s'anaven apagant. La primera volta va sortir bastant millor que la segona que se'm va fer massa llarga i vaig pagar els kms del primer parcial de run. Total: 44:42 (Parcial: 74).

I després de 2h 34min i 23 sgs la sensació era de que hagués volgut córrer millor l'últim tram, però tot i no tenir les millors sensacions, havia sapigut patir i mantenir un bon ritme. 

En tot cas, l'arribada de meta amb les Núries, la Goretti i el meu germà esperant i animant va ser èpica. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i ajudar a superar-nos en cada cursa!!!

Salut a totes/s

La meva conversió en 1/2 IRONMAN

Hola a totes/s,

Fa un any vaig començar a fer triatlons com a federat. Després de 3 Sprints, era conscient de que estava preparat per debutar en distància Olímpica i així ho vaig fer a Banyoles el passat Setembre. Just al atravessar la meta vaig decidir que aquest any volia debutar en Mitja Distància (1,9km Swim + 90km Bike + 21,1km Run). 

Però després de la meva experiència no molt positiva en reptes llargs (Cursa Trail a Andorra de 35KM i una burrada de desnivell) era plenament conscient que necessitaria ajuda. No per arribar a la meta, si no per gaudir tot el camí. Així doncs al Gener em vaig federar amb l'equip TRIENJOY TEAM i em vaig possar a les ordres del seu Boss Toni Peris per a que em preparés. 

Per tant, des de principis de Gener que la meva vida ha canviat una mica passant de fer esport i entrenar quan s'apropaven els triatlons a entrenar de manera organitzada i planificada. No ha estat fàcil, especialment durant les primeres sortides en Bike on patia d'allò més, i més tenint en compte que el clima d'aquest any no ha convidat molt a fer esport fora. 

Molts matins llevat a les 6:00 per anar a entrenar abans d'entrar a treballar, sortides en bici amb un fred més que important, hores a la piscina i kms de running amb molta fatiga acumulada i molta paciència de la meva dona m'han anat fent millorar cada dia poc a poc. I aquesta millora ha anat incrementant les ganes i la motivació de seguir amb l'esforç i apretar cada vegada una mica més. No he tingut cap lesió, en gran part a la bona planificació que m'ha preparat el Coach, al descans, els estiraments, l'alimentació... I els tests que he anat fent han sigut molt positius. Per tant, el camí ha estat dur, però m'ho he passat molt i molt bé.

19/05/2013 - El Gran Dia

Més de 4 mesos de preparació per arribar al repte esportiu més important al que m'he presentat amb plena confiança de que ho aconseguiria. I si ja estava segur d'atravessar la meta, no en vaig tenir cap dubte al veure als Meus llevats a les 4:00 un diumenge per viure amb mi un dia que mai oblidaré.

El dia abans havia anat a preparar les bosses de le stransicions i deixar la meva inseparable amiga dels caps de setmana dormir fora de casa per un dia. I abans de la cursa vaig anar a verificar que tot estigués ok, inflar les rodes, verificar bosses, repassar on estava la Fuji, tornar a repassar-ho tot, fer-ho un parell de cops més, i ja estava tot llest per caminar els 1.500m. que separaven els boxes de la sortida.

Molt ben acompanyat, notava com els inevitables nervis feien acte de presència. Vaselina, neoprè i escalfament a l'aigua per moure una mcia el cos, però sobretot per aclimatar-me a la temperatura de l'aigua (molt freda). 

"One minute to go" i gas!!! Inici del Gran Dia. Els primers es van llençar a l'aigua com si els anés la vida, i uns quants ens vam quedar enrere per entrar tranquils, aquella no era la meva guerra. Inici de la natació fins la priemra boia (200m.) molt tranquils per evitar qualsevol tipus d'ansietat i apartir d'allà agafar un ritme còmode per guardar. Estalvi, economitzar... una obsessió durant tota la cursa. Tres boies més que es van fer una mica llargues, però alhora còmodes degut al ritme controlat de tot els segment. Últim gir i a encarar els últims 200m. Sabia que no havia anat ràpid, però estava nou, per tant, missió complerta i el segment que generava més por ja el tenia a la butxaca 38min i 50 segons després.

Transició molt tranquila (més de 5min), però la natació havia sortit molt millor del previst i no tenia cap pressa. Un gel i agafar a la que m'acompanyaria durant 90kms i 1.200m. de desnivell. Abans de res, va ser un grandíssim encert fer un parell de cops el circuit en plan reconeixement. Especialment important a l'hora de dosificar durant les pujades. Tenia ordres de no passar-me gens durant les 2 primeres i si em trobés bé apretar una mica a la tercera. I al començament de la primera vaig reduir bastant el bon ritme que portava i van començar a passar els "avions" que portava la gent. Parlant amb mi mateix i demanant-me calma, fet difícil quan tothom et passa i veus que et trobes bé. Primera baixada llarga de Collsacreu a St Celoni i tot el control de la pujada va desaparèixer ja que vaig baixar molt fort. Avituallment a St. Celoni i a preparar la 2a pujada amb la mateixa estratègia. Tornada a St. Celoni i aquí ja vaig apretar una mica més al "falso llano" fins arribar a la pujada de Collsacreu. Un cop coronat, gran cop de motivació ja que sabia que quedava res i 2 de 3!!!
Tocar la N-II acoplar-te i verificar que surt un temps moltíssim millor del previst, però ara venia el run, la meva part que si arrabava sense cap incidència significava que la meta l'atravessaria.

Arribada a boxes i aquesta transició ja sí que me la vaig prendre més seriosament ja que sabia que el millor grup de supporters que ningú pot tenir m'estava esperant per animar-me. Visera i K-Swiss llestes per començar la cursa de veritat. Inici rapidíssim com si d'un 10.000 es tractés però la motivada del moment junt a la "Liada Parda" dels supporters s'ho mereixien. Òbviament aquest ritme era plenament conscient que no aguantaria gaire i poc a poc es va anar estabilitzant fins arribar al km 6 o 8 on les bateries es van enrecordar de lo bé que m'ho havia passat a la bici. 

A partir d'allà vaig arribar a un pacte intern de descansar i caminar durant els avituallaments, també per menjar i beure tranquilament, però a canvi durant la resta havia d'aguantar corrent i no trotant. Aquest mini-objectius junt els cops que em creuava amb els Super-Supporters i també els Companys de Trienjoy que van venir a animar als 4 (Isaac, Eugeni, Jordi i un servidor) que estavem patint.

Per tant, del km 8 al 19 aprox. van ser de patir i tirar de cap. Fins arribar al 19 on ja vaig visualitzar mentalment la meta i van aparèixer les ales que venen al final de les curses. Ales que em van permetre accelerar i anar a recollir allò que m'havia guanyat durant aquests mesos. Arribada a la catifa vermella ja em van veure els GO NANI GO!!! i ja els vaig sentir (tant jo com mig planeta). Últims metres... i Meta!!! 

Podria extendre'm molt més, però no aconseguiria descriure el que vaig sentir en aquell moment. Havia acabat el meu primer 1/2 IRONMAN i vaig gaudir tots els moments de les 5h 35min i 15s que vaig trigar en fer-lo. I tot recolzat de la millor gent del món. No es pot demanar més.

Salut a totes/s