La consagració d'una runner - per Alicia de Patricio

Hola a totes/s,

Em plau, i molt, escriure aquesta entrada, o millor dit: introduir-la. 

28 d'octubre, Cursa de la Dona 2012, per Alicia de Patricio.

Abans de res, agrair al triatleta per excel·lència que m’hagi convidat a participar al seu magnífic blog, és un honor!

Fa una mica més d’un any que em vaig endinsar al mon del running. Tot va ser gràcies al Nova Running Club, el grup de runners de la meva feina. El passat diumenge les integrants del NRC vam participar a la cursa de la dona. És una cursa que em feina il·lusió per el seu caire benèfic, però mai havia corregut una cursa amb tanta gent així que no sabia que em podria trobar.

La sortida va ser puntual, però només començar ja vam veure el que ens esperava... una cursa d’obstacles! Entre les 15.000 participants podies veure de tot... runners, avies que volien fer una caminada de 6K, mamis amb cotxets, i grups de noies fent-se fotos mones per penjar-les a facebook ;P

Els primers 2K van ser una mica durs ja que era molt difícil córrer entre tantíssima gent, les accelerades per intentar avançar i els sprints al trobar-te un trosset de carrer per córrer van fer que les meves cames enviessin el mític senyal al meu cap de: “PERÒ QUE FAS CORRENT, QUE T’HAN ROBAT O QUE?” ... Encara no tinc esperit d’atleta com l’amo d’aquest blog i jo normalment el “dolor” el noto només començar :D

Un altre situació que vaig tenir durant la carrera és que em vaig desorientar, no sabia on era ni quants kms faltaven (i no hi havia senyals)... per tant no tenia massa clar com dosificar l’energia. Nunca mais córrer sense estudiar bé el recorregut.

La part positiva és que em va semblar una carrera molt divertida, la gent ens va animar molt i les runners no deixaven de cridar i aplaudir!

Vaig acabar la carrera pujant paral·lel pensant “buuuufff, ja pots entrenar per la jean bouin!!”, però amb forces per fer un petit sprint abans de creuar la meta.

Temps real: 0:36:52   Not bad :P

Agrair a Borja, Jordi, Mini Laia, Marcos, Sergi, Xeni, Martina i Alejandro els seus ànims i serveis de guardarropia/fotografia.

¡NO HAY DOLOR! (o Bueno... un poquito...)

Merci Alice i moltes felicitats per entrar de ple en aquest mon!!! What's next???

Salut a totes/s

Final de la primera temporada triatlètica amb sorpresa

Hola a totes/s,

Avui disabte 13 d'Octubre a les 18:30h començarà el camionat del món d'Ironman a Kona, Hawai. Lloc on qualsevol aficionat del triatló ha somiat en algun moment anar-hi a patir i gaudir de la cursa més espectacular que existeix. I crec que és la millor ocasió per reprendre el Blog amb un escrit que fa més d'un mes que estic demorant. 

Malgrat el títol de l'Entrada, que pot semblar a priori dolent, no ho és ni molt menys. Aquest 2012 ha estat la meva primera temporada completa de triatló després d'haverme estrenat l'any passat en el triatló popular de la Vila. I aquest final ha estat una mica més d'hora del normal, el passat 1 de setembre, però per una molt bona notícia i és que el proper disabte dia 20 d'octubre aquest triatleta es casa.

Aquesta gran notícia ha precipitat el final de temporada, però igualment ha pogut ser amb una gran cursa. I és que aquest 2012, any olímpic, he viscut la meva estrena en distància olímpica competint en el triatló Olímpic de Banyoles el passat 1 de setembre. 

Amb la idea al cap de poder aprofitar el periode de vacances per apretar en els entrenaments em vaig animar a provar aquesta distància (1,5km swim - 40km bike i 10km run). Al inscriurem em van passar pel cap records de quan escoltava a gent que anava a fer la Garmin olímpica i pensava que estaven bojos...

Al igual que el triatló de St Feliu, a Banyoles també es comença per la tarda, per tant t'estalvies matinar i logísticament simplifica molt el dia. Ben acompanyat pels meus pares i per les supporters number one Núria i Laura (MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!) vam anar ben d'hora amb la idea de dinar pel costat de l'Estany i poder estar d'hora per entrar a boxes.

Deixat tot el material a boxes, ens vam dirigir a la sortida. Menció especial a la sortida que era fora de l'aigua i ens esperava saltar-hi dins i començar a nedar els 1.500m . Ja preveia que es farien molt llargs perquè és de les 3 parts la que porto pitjor, com la majoria, i precisament havia entrenat molt poc les darreres setmanes. Tot i això sabia que si m'ho prenia amb calma no patiria gaire per molt temps que perdés. I 35 min després ja tornava a possar peus a terra, Força marejat, però content d'haver pogut guardar forces que farien molta falta.

Inici de la bicileta que també preveia dura perquè el circuit no és pla com a Mataró o Barcelona, si no que va fent "tobogans" amb el que es fa una mica dur per no poder anar fent relleus en els trams de pujada. També s'ha de dir que la part final és força de baixada i permet relaxar les cames per encarar el running. Després de 1h 26min iniciava l'última i la meva part preferida.

Malgrat he entrenat per acabar i el més important, gaudir al màxim, la distància olímpica, mai havia provat de correr 10kms després d'haver estat tanta estona abans nedant o anant en bici. I realment tenia molta curiositat de veure si podria aguantar un ritme similar a les curses que havia fet fins ara de 10kms. 

No vull enganyar a ningú, els 10.000m es van fer llargs, no insuportables, però si llargs. I el pitjor va ser que eren 2 voltes de 5kms, i al començar la segona volta és d'aquells moments que et preguntes què estàs fent i desitjaries que acabés. Però també és en aquests moments quan penses: "NO HAY DOLOR" i en comptes d'afluixar apretes dents i segueixes tirant. I quan t'adones que si el teu cap tira, les teves cames també, agraeixes i molt totes les hores d'entrenament per plantar-te a la linea de sortida.

Actualment, i espero que no duri molt, la meva millor marca personal en una cursa de 10km són 44min justos. I per cubrir la mateixa distància després d'haver estat més 2 hores competint, vaig estar-m'hi 46min i 41 segons. Casi 3 minuts més però el mateix temps que trigava en fer els 10.000m un any abans. Per tant, vaig acabar molt i molt satisfet. Contràriament a l'experiència de la meva estrena en curses de muntanya a Andorra, aquí sí que vaig gaudir i molt.

I més tenint en compte els supporters de luxe que vaig tenir i que em van animar sempre que em veien donan-te aquest plus de força que fa falta. Mil gràcies, en serio. I agrair el reportatge gràfic per poder recordar-ho ara.

I després del debut olímpic, descans pràcticament complet ultimant els preparatius del gran dia. Massa descans i tot, però fins ara que ja ho tenim tot preparat i poc a poc torno a entrenar. I és que la temporada tinc nous i millors reptes. Abans de mirar bé el calendari, la meva preparació ja té el primer GRAN objectiu confirmat el proper 19 de Maig.

NO HAY DOLOR!!!

Salut a totes/s!!!

22/07/12 - Triatló de la Vila - Tornada a l'Origen

El passat diumenge vaig tornar a l'escenari on fa un any va començar la meva vinculació amb el món del triatló. Un any on moltes coses han canviat, però això ja ho comentaré en un altre moment.

Quan em vaig plantejar el Calendari d'aquest any 2012, originalment volia preparar-me molt i molt bé per a fer un gran temps en aquest triatló, aprofitant que ja em coneixia el traçat i sabia que hem trobaria, era un avantatge respecte als altres dos que he fet aquest any. Però  dins els objectius globals que tenia per aquest any, un molt important era estrenar-me en el món de les curses Trails. 


I la meva gran estrena en aquest món ha estat en la Cursa Trail d'Andorra junt als meus dos companys de fatigues (Pablo "Promesa" i Isaac). 35kms. de muntanya amb 2.500m de desnivell positiu i 3.000m de desnivell negatiu. Sens dubte i de molt llarg el meu repte més exigent tan física, com sobretot, psicològicament. Va ser una gran experiència de la que vaig aprendre més que no pas gaudir. Simplement NO estava preparat i això em va costar 9 hores i 10 minuts de patiment. Però no estava sol i això em va permetre també viure GRANS moments.

Però tornant al triatló, aquesta breu incursió va condicionar els entrenaments de les últimes setmanes eliminant la bici i sobretot la natació. Però gràcies a preparar-me per fer 35 kms. de muntanya, he aconseguit un bon fons de cara a l'Últim "Reto NO HAY DOLOR" de l'any: Debut en distància Olímpica (1,5km swim + 40km bike + 10km run).

Diumenge, 5:30 sona el despertador i comença el neguit previ a un bon dia de competició. Bona temperatura (en gran part per l'hora) i moltes ganes de tornar a competir en triatló. La sortida era a les 8:00h i anava amb la primera onada (la dels PROs) ja que al ser federat sempre es surt abans. Al arribar hi havia una gran cua per entrar a boxes per dexar tot el material per a les transicions. I vaig arribar una mica just per la sortida, suficient per tirar-me a l'aigua i aclimatar una mica el cos. 

Sortida molt tranquila per evitar cops o agobiaments. I més o menys seguint a la gent vaig anar nadant amb molta calma. Després d'algun que altre desviament tenia la sensació que s'estava allargant molt. Però com tampoc notava agotament i em sentia còmode nadant, vaig pensar que era simplement una impressió. La sorpresa va ser al sortir de l'aigua i mirar el crono: més de 24min!!! M'ho havia pres amb calma, però no tant. Com a referència tenia els 16min i 10 segons del parcial de swim a Mataró. I de molt mala llet pensant en que havia anat a pastorar, us deixo aquesta genial foto dels meus amics de Trienjoy.

Primer control de xip en 25min i 10s. I corrent de mala llet cap a la bici a intentar recuperar el desastre que creia que havia fet. Al acabar em van confirmar que la natació va ser entre 1.100 i 1.200m. El que significa que amb molta calma i sense fer temps la vaig aconseguir sense patir, el més important.

Va ser agafar la "Flaca" i començar a pedalar i se'm va passar tot. Ara ja estava al meu entorn. Vaig agafar un petit grup, però com estaven començant vaig voler apretar dents i intentar agafar a alguns més PROs. No va ser fàcil, però vaig conseguir conectar amb uns que anaven molt ràpid i a roda ja vaig començar a agafr un ritme més constant. Ritme increiblement alt per mi, però això d'anar a roda tan ràpid és molt divertit i et permet anar a unes velocitats molt altes. La sensació era d'anar molt fort però de poder aguantar i ja m'ho trobaria després.

29 min i 58 s després ja em trobava a boxes per deixar la meva FUJI. Brutal les Transicions quan escoltes als teus cridant el teu nom per animar-te. Realment és el millor recuperador i més pensant que no eren ni les 9 del matí!!!

I començava la meva millor part, on em trobo millor: el running. La referència del meu temps va ser clara perquè al començar a còrrer vaig escoltar com arribaven els primers classificats. Per tant, calculava que fent un bon running arribaria sobre 1h i vint-i-poc. El running el vaig començar fortíssim, per sota de 4min/km. Però la falta d'entrenament de qualitat em va obligar a frenar ja que les pulsacions les tenia molt disparades i em costava molt respirar. Malgrat tot, vaig conseguir un bon parcial de 20min i 35s. Són 45s. més lent que a Mataró, però vaig acabar molt satisfet d'haver-ho donat tot i tornar a fer un triatló després de quasi 2 mesos.

Com a sensacions em quedo en el bon estat al acabar. Cansat, però no destrossat. I crec que significa que ja puc donar el salt a una distància més llarga. 

No vull acabar sense donar les gràcies als meus pares i la Laura i la Núria (fans incondicionals) per venir a donar-me suport. Això compensa, i molt, totes les hores que estem entrenant i dona ales quan estàs competint i penses en afluixar, però escoltes als teus i tot l'esgotament se'n va. MIL GRÀCIES!!!!

Salut a tots!!!

03/06/2012 - Triatló SPRINT Mataró

Hola a totes/s,

Aquest diumenge vaig fer el segon triatló com a Federat després de l'estrena de la temporada a Sant Feliu. La prèvia a Mataró va ser molt diferent a la de St. Feliu. En primer lloc, la nit anterior, especialment calurosa, em va costar moltíssim dormir. Bàsicament crec que no vaig dormir ni una hora seguida entre volta i volta al llit. I a les 6:00 quan va sonar el despertador no em va costar gaire despertar-me. Pot ser en part perquè el diumenge anterior em vaig despertar a les 5:00 per participar en la Cabrerès BTT 2012 (la pedalada de MTB amb més participants a Catalunya). 

Però el pitjor de tot va ser que al llevar-me, NO tenia unes ganes boges d'acabar-ho de prerarar la bossa (quasi tot fet el dia anterior per evitar crisis a primera hora del matí, que ens coneixem...) i anar cap a Mataró. La Núria em va preguntar en un moment abans de començar si no em feia mandra còrrer. I la meva gran sorpresa va ser que la resposta va ser afirmativa; em feia mandra!!! Per tant, les sensacions a la previa no eren molt bones i no estava especialment motivat!!! I amb lo motivat que sóc jo, no ho entenia molt bé. Jo crec, i fent una valoració a "toro passao", que era per la mala experiència a l'aigua a Sant Feliu. 

Amb tot, uns minuts abans de la prova començo a possar-me el neoprè (la gran creu de l'última vegada). I per tal de no agobiar-me em vaig deixar el TRI-MONO descordat a sota per tenir una capa menys entre el pit i el neoprè. I cap a l'aigua a escalfar. L'aigua estava congelada!!! Però igualment, dins l'aigua vaig obrir el neoprè pel coll perquè entrés tot d'aigua. QUIN FRED!!! L'objectiu final en tot el primer segment va ser evitar repetir el que ja em va passar. No importava el temps, passar fred... I el plantejament va ser canviar la sortida a lo "Braveheart" que vaig fer a Sant Feliu i no vaig aguantar ni 100m., per possar-me l'últim i intentar gaudir de nedar al mar sense importar la resta.

La sortida va ser des de l'aigua. Personalment em va agradar més per evitar el col·lapse inicial de tothom tirant-se al mateix temps. però sobretot sobretot perquè a KONA (Meca del IRONMAN) surten des de l'aigua!!! (Si és que realment sóc un motivat i no en tenia ganes...). Iniciem la natació i jo la meva batalla particular, poc a poc i bona lletra. I sense presa però anant fent vaig començar a adelantar!!! Sóc mal nedador i per a rés sóc ràpid, però vaig conseguir un ritme constant que no em desgastava gens les cames, no m'atabalava i en alguns moments em va començar a agradar l'esperiència. Missió compler-ta i ja justificava tot l'esforç. Jo ja havia guanyat.

Però estem en un triatló i després del meu passeig tan satisfactori, per mi començava la cursa. Transició més ràpida que l'anterior, però que encara hi ha molt marge de maniobra. I comencem el segment de la bici.

La setmana anterior vaig entrenar especialment la bici, ja que de les 3 disciplines és la que porto més fluixa. I aquí a Mataró amb un circuit completament pla aquest segment no tenia absolutament res a veure amb St Feliu on el circuit és completament "trencacames". Aquí entra un nou component per mi que és l'estretègia ja que aquí és legal i es pot anar a roda. A St Feliu és legal però no té molt de sentit per les pujades i baixades. 

Per tant, en aquesta nova situació per mi vaig començar a roda del primer grup que vaig veure. Confirmo des d'aquestes línies que anant a roda és notablement més fàcil avançar i no s'ha de fer quasi força per mantenir la velocitat. Però com per mi la cursa estava començant, estava fresc i sóc dels que pensa "NO HAY DOLOR", vaig avançar un parell de grups i vaig enllaçar amb el següent Grup. Però això requeria d'un gran esforç i ja aquí més o menys vaig anar aguantant fins al final de la segona volta de 10 kms. on vaig intentar fer un últim "demarraje" per encarar la meva part menys fluixa.

Vaig acabar força content de la Bici perquè en primer lloc em vaig divertir molt anar en grup, adelantant, intentant escapar-se i no poder... Però el millor va ser que em va tornar el "WINNER" que no tenia al llevar-me ni al començar la natació. 

A més, mentre em possava les meves ZOOT a la transició, vaig tornar a rebre els ànims de la Núria i la Laura que són les supportes que em donen ales. MOLTÍSSIMES GRÀCIES per matinar per acompanyar-me!!! I si elles van fer aquest esforç per mi, que menys que tornar-ho jo intentant rebentar el crono en l'últim parcial. No estava sol, no havia patit en la natació, m'ho vaig passar de conya a la bici (que aquí sí que vaig apretar i em vaig desgastar) i havia recuperat el WINNER. No hi havia excuses i tocava apretar des del principi.

A St Feliu ho vaig provar, però ni amb el "NO HAY DOLOR"... La meva MMP (Millor Marca Personal) en 10kms és 44min. En 5kms i tenint en compte que també vas fatigat m'hauria de sortir un bon segment entre 21 i 22 min. Però un dels meus objectius aquesta temporada era baixar de 20 min. 

Vaig començar a correr molt fort per mi, fortíssim (4:00 - 4:10) amb la idea d'aguantar el que pogués i després ja veurem. No faig servir últimament el pulsòmetre, però sabia que le spulsacions anàven disaparadíssimes. I ràpidament els pensaments d'afluixar el ritme em van venir al cap. El circuit era de 2 voltes, per tant quan estaves apunt d'arribar a la meta tocava mitja volta i tornar-ho a repetir. Això va ser dur, i ja amb la fatiga acumulada el ritme també va baixar una mica. I apretant dents i intentant mantenir un ritme molt fort la meta s'anava apropant. Pensava en que quedaven 2 minuts de patiment, 1... i ja estava arriabant. META i tornar a sentir la sensació de quan acabes una prova i acosegueixes els teus objectius ja sigui acabar o una marca.

A principi de la temporada em vaig marcar els meus objectius de l'any. Un d'ells era acabar un triatló SPRINT per sota de 1h 15min. Diumenge passat vaig parar el crono en 1h 11 min i 20 segons acabant els 5kms de correr en 19min i 52 segons!!! 15 dies abans vaig recòrrer la mateix distància (però amb circuits molt més complicats) en 20 min més, quasi 1h 30min. No es pot demanar més. Tal com va dir un gran entrendor, la feina ben feta no té fronteres. I diumenge vaig veure com l'esforç dels entrenaments han donat resultat.

Un cop més, agrair el grandíssim suport a la Laura i a la Núria perquè em van ajudar molt a aconseguir aquest objectiu. malgrat les meves males sensacions al llevar-me, la Laura em va dir que rebentaria el crono. Lauri vas tenir raó!!!

I ara aparco molt breument els Tri-entrenaments per centrar-me ene l 2n GRAN OBJECITU de l'any: ANDORRA TRAIL - 35kms. i 2.500m. de desnivell positiu!!!

Salut a tots!!!

19/05/12 - Triatló SPRINT St. Feliu de Guíxols

Hola a totes/s,

Un cop vaig llegir que ens podiem considerar triatletes sempre que haguessim fet un triatló en el darrer any o ja per tota la vida després de ser Finisher en un IRONMAN. Doncs ara ja em puc seguir considerant triatleta per un any més després de completar el triatló SPRINT de St Feliu. El primer d'aquesta nova etapa com a federat defensant els colors del Club NADAPEDALEACORRE.COM. 

Però abans de comentar res del triatló, vull fer una menció molt i molt especial als supporters que vaig tenir al costat i que em van animar i ajudar molt més del que es pensen quan les coses van anar malament. MOLTISSIMES GRÀCIES A TOTS!!! Començant per la Núria que és la supporter incondicional que mai falla, els meus pares que van veure i crec que començar a entendre el frikisme del seu fill, el meu germà que crec que es va sorprendre i contagiar de l'ambient TRI i segur que no acaba l'any sense estrenar-se, i la gran sorpresa inesperada de la visita de la mare de la Núria (¡¡¡muchisimas gracias por venir!!!) i la Laura que d'aquí una mica tornarà a donar canya en el món del TRI!!! 

Perquè el triatló és un esport apassionant i que ens torna adictes a gairebé tots els que el provem. Però també és un esport molt exigent i on s'ha d'apendre a patir. En primer lloc, en les moltes hores de solitut mentre entrenem, quan estàs cansat, plou, fa fred... i també els dies de competició. Doncs a un servidor aquest disabte li va tocar patir i molt en el primer segment: la natació.

La natació en general és la part més temuda per la gran majoria de triatletes perquè és la que exigeix més técnica, la més aburrida d'entrenar, i el sol fet de tirar-te a l'aigua entre 100 o 200 persones ja intimida força. Per tant, ha estat la part que més he entrenat per com a mínim estar tranquil que la podria acabar al meu ritme estalviant el màxim d'energies possible pels altres dos segments. 

L'estrategia era clara, tirar-se a l'aigua i apretar els primers 100 o 200 metres i després agafar el meu ritmet i nadar el més tranquil possible, ben obert que no se'm mengessin gaire, i a economitzar. Però la realitat va ser molt diferent i no m'extendré en explicar el patiment, l'engoixa, ansietat... que vaig passar. Simplement dir-vos que va ser una de les pitjors experiències que he viscut. Als 100m. el neoprè (primer dia que nadava amb ell al mar i el GRANDÍSSIM error que vaig cometre) em va començar a agobiar i no podia respirar. Horrorós. En conclusió, que no podia fer ni tres braçades seguides i tota la il·lusió de demostrar-te que estàs preparat i que has fet els deures (amb el que costa) se'n va anar.

Però també s'ha de saber patir, i tot i pensar moltes vegades en plegar i que això no estava fet per mi, em vaig enrecordar del que dic sempre i del que faig propaganda: "NO HAY DOLOR!!!". I molt poc a poc, nadant braça i una mica d'esquena per no seguir empassant més aigua (que me'n vaig fer un fart), la meva meta personal (acabar la natació) arribava a la seva fi.

Transició molt i molt lenta per la falta de pràcitca, però sobretot perquè el col·lapse mental després del que havia patit no em deixava per a més. Però allà estaven les veus dels meus que intentaven tranquilitzar-me, i es que em feia molta falta. Tenia el cor com si estigués fent en ple Sprint i era incapaç de baixar les pulsacions. Amb el que l'inici del segment de la bici me'l vaig pendre amb molta calma. Perquè al marge de que era la part que portava més fluixa, el circuit (Ctra. de St. Feliu a Tossa) és exigent de veritat. Començant amb una pujada força llarga. Al final de la pujada psicològicament va anar genial ja que significava un petit respir per intentar buscar millors sensacions. I amb aquestes per fi vaig poder fer els primers adelantaments!!! Començant per tornar els "hachazos" que havia rebut en la primera pujadeta, que em vaig apuntar dorsals. la resta del segment vaig anar fent, però ja patia el gran desgast de la natació que passava factura. La sort era que el que perdia en les pujades per descansar ho guanyava en les baixades gràcies a la meva super FUJI!!! (gràcies Núria per aquest grandíssim regal!!!)

Transició una mica més decent per començar el que és la meva part menys dolenta.

Vaig començar molt fort, per sota de 4min/km que per mi és una bogeria. Però als 500m. ja les cames em van dir que avui no era el dia per flipar-se i que em contentés en anar aguantant un ritme més prudent. Al principi del segement de Running hi havia una part de pujada on vaig fer-la tranquil per després al tornar a l'asfalt agafar un ritme de 4:30 - 4:40 amb el que ja estava més que content i el podia aguantar fins al final.

I final!!! meta i tornar a viure la gran sensació d'acabar un repte. I més aquest que ha estat especial per la natació. Una masterclass que em servirà de molt de cara al futur. 

Simplement abans d'acabar, dir-vos que tot i que vaig còrrer sol, no ho vaig estar en cap moment. Moltissimes gràcies!!!

Salut a totes/s!!!

Bombers 2012 - Els 10 kms més ràpids de la meva vida

Hola a totes/s,

El passat diumenge vaig tornar a formar part de la gran comunitat runner junt a 25.000 persones més per gaudir la que sens dubte és la millor cursa de 10 kms que es celebra a Barcelona.

Allà és on va començar tot ara fa 3 anys, per tant, per mi sempre serà una cursa molt especial. I aquesta edició 2012 no va ser una excepció. 44 minuts clavats va ser el que em va separar de la linea de sortida a la d'arribada, el que suposa la meva millor marca personal i, per tant, els 10kms més ràpids que he corregut mai.

Però comencem pel principi, perquè haig de destacar l'ambient impressionant que els organitzadors van aconseguir crear a la sortida. En primer lloc, destacar el gran encert d'establir molts calaixos per escalonar la sortida. I mentre esperàvem el compte enrere hi havia uns monjos tocant música en directe, que si bé només es podia escoltar al passar pel costat, amb la música dels altaveus semblant a Gladiator, a mi personalment em va motvar moltissim.

La cursa en sí va ser pel mateix recorregut dels anys anteriors. Recorregut que pels seus 2 últims kms que fan una mica de baixada, faciliten una mica la feina als que volen acabar la seva primera cursa, o els que volen millorar la seva marca personal.

Aquestes setmanes estic entrenant per afrontar la temporada de triatlons que començarà en breu, concretament per a un servidor el 19 de maig amb el triatló Sprint de St. Feliu de Guíxols. I al invertir gran part del temps d'entrenament a la natació i la bici, tenia dubtes de ser capaç d'aguantar un ritme molt fort durant els 10kms. Com diuen els PROs, per mi aquesta cursa era un bon test per veure com estic de forma.

L'estratègia era sortir a gas al principi i fer els 5 primers kms. (com la part final d'un triatló) el més ràpid possible i després anar aguantant. Però la teoria sempre és molt maca. A la pràctica, vaig sortir per confusió del calaix sub 50'. Tenia marca acreditada per sortir del següent, però em vaig confondre. Tampoc va importar perquè així vaig poder viure el gran ambient Pre-Cursa amb el meu germà. 

Al sortir ja ens vam separar pel gran volum de corredors. Vaig intentar mantenir un ritme de 4:20 al principi, però amb tanta gent era impossible seguir un ritme fixe, amb el que anava intentant mantenir ritme fins al Paral·lel. Com fa una mica de pujada i seguia havent moltissima gent, em va anar bé per reservar forces que després em farien falta. La sorpresa va ser passat el km 4 al trobar-me al meu germà al principi de la Gran Via. Havia dit que aniria tranquil al principi i ens va enganyar a tots. A Gran Via ja vaig aconseguir una mica d'espai i allà si que vaig voler apretar. Gran Via vaig apretar al ritme i anava entre 4:15 i 4:20. 

Després al baixar Marina em vaig tornar a tribar amb moltissima gent, cosa que vaig aprofitar per descansar una mica i donar-ho tot als 2 últims kms. Km 8 a 4:19 i les reserves per l'últim on van anar molt i molt bé les forces guardades. Després de repetir-me "NO HAY DOLOR" moltes vegades i saber que com més apretés, abans acabaria tot i podria descansar, vag apretar dents i començar a correr amb el que quedava. Va sortir un últim km genial a 3:55 i vaig arribar a la meta de la meva millor cursa de 10 km., de moment...

Felicitar als organitzadors pel gran esdeveniment que han aconseguit crear. I sobretot felicitar als meus finishers. Començant per la Núria que després de Sant Antoni demostra que té la distància de 10kms... més que superada. Seguint pel meu germà que va fer la seva millor marca personal!!!! La Goretti i el Sr. Salvador que no van faltar a la primera de les seves 2 curses obligatòries de l'any. I finalment al PachPack que no ens vam veure fins al final però que també van millor marca. Esteu ON FIRE!!! Felicitats a tots!!!

Aquesta setmana a seguir apretant que ja queda menys pel 19 i tornaré a poder-me considerar triatleta.

Salut a tots!!!!

26/02/2012 - Mitja Marató de Barcelona

Hola a totes/s,

Ahir diumenge em vaig enfrontar amb un dels objectius més ambiciosos de l'any i de la meva vida esportiva participant en la mitja Marató de Barcelona. Cursa i dia que mai oblidaré al ser el primer cop que em disposava a correr 21 km i fer-ho a més, en una cursa amb tot el que implica.

Però abans de res m'agradaria fer una petita reflexió sobre els esports de resistència. Pel que fa als esports que conformen el Triatló (swim, bike, run) els podem considerar esports individuals perquè és una persona en solitari qui realitza l'esforç i entrena durament per tal de superar els seus objectius. Però realment en dies com el d'ahir ens adonem compte que no estem per a res del món sols, ja que gràcies al suport de la teva gent és el que t'ajuda a no rendir-te i superar-te independentment del teu nivell i del teu objectiu. Per tant, MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS!!! Especialment a la Núria pel "madrugón" (que ja en portes uns quants...) i per la teva enorme paciència, la seva mare (Marga) que va ser una gran supporter junt al Tito, Alice i Borja (PachPack) que van fer un gran seguiment fotogràfic, Gallens que algun dia entendràs el perqué hi ha 12.000 freaks que es lleven d'hora un diumenge per fer 21kms.., i mons pares que van volver comprovar si el seu fill vivia després del repte.

I abans de seguir comentant la Cursa, després dels agraïments venen les Felicitacions a tots els que com jo us vau iniciar en la distància donant un pas molt important en la vida de tot runner. Felicitar a la Laura, la Marina i el Carlos per demostrar un gran coratje i valentia en afrontar el repte i superar-lo!!! I felicitar al meu "compañero de fatigas" que també s'estrenava i vam patir junts tot el recorregut, Pablo, TÚ SI QUE VALES!!!

Dit això, m'agradaria destacar abans de res l'excepcional treball de l'organització en quan a animació es refereix. Si en la Mitja vam poder gaudir de tot el que vam viure, en la Marató no m'ho vull ni imaginar, ha de ser espectacular!!! pel que respecte el Circuit em va agradar molt perquè no es repetia ni hi havia anades i vingudes pel mateix carrer, part de qualsevol cursa que es fa psicològicament duríssima. Destacar el final veient el mar que sempre es d'agrair i més als qui entrenament pel Passeig Marítim ja que "ens sentim més com si corressim a casa".Sobretot em quedo amb l'ambient que per mi està al nivell de la Cursa dels Bombers i amb la increible quantitat de runners que es van possar a prova.

Óbviament haig de parlar de "sensacions" (com en tota crónica digne de que algú la llegeixi). I el cert és que van ser sorprenentment bones i positives. Molta gent comenta al acabar o abans de començar que pràcticament no ha entrenat, que la nit anterior va sortir... Doncs jo no, vaig intentar fer molta bondat i està clarissim que em vaig presentar amb els deures fets:

Inici Entrenament: 08/01/2012

Final Entrenament: 25/01/2012

Total dies de Running: 19

Temps empleat: 19 hores

Distància recorreguda: 194 kms

Kcal consumides: 14.650

Gràcies a això vaig aconseguir el principal objectiu: Disfrutar!!! i per a fer-ho feia falta acabar. òbviament després del temps invertit entrenant et marques algun objectiu mínim (2 hores) i com que sóc molt freak també vam incloure un objectiu personal i interior que si no s'aconseguia estava molt bé, però que si es feia seria la ostia. I aquest era fer SUB 1h 50min. Però sempre respectament la màxima que era gaudir de tota la cursa i no anar agonitzant i disparat de pulsacions. I amb aquesta estrategia vam anar durant tota la cursa  fins l'últim km on tocava buidar-se per acabar els 21kms  en 1h 49min 44 segons. Prova més que superada!!!
 

Un dia després i veient els números del Garmin, veig que podria haver apretat més durant quasi tota la cursa perquè realment anava força baix de pulsacions per estar competint. Però estic molt convençut que d'haver-ho fet així hagués petat molt abans i hagués acabat en "modo pájara", cosa que volia evitar.

Grandíssima experiència que ara deixa oberta una gran pregunta: I ARA QUÈ???

Salut a tots!!!

22/01/2012 - Inici Temporada 2012 - Cursa Sant Antoni

Hola a totes/s,

Primer de tot, BON ANY!!! 

Avui ha començat oficialment la temporada 2012 amb la primera cursa de 10km: la Cursa de Sant Antoni. I realment estic molt content i orgullós de com ha anat, ja que no tenia cap temps objectiu i per només 3 segons de res no he igualat el meu rècord personal en l'última edició de la Jean Bouin.Tenint en compte que fa poc que he tornat a entrenar i ara m'estic preparant per agafar fons i no per ser ràpid, m'ha sorprés molt com ha anat.

I és que realment aquest any és molt diferent a l'anterior. He entrat a formar part de l'equip de triatló NADAPEDALEACORRE amb els que m'he federat com a triatleta. I al rebre la felicitació de BON ANY per part de la Federació Catalana de Triatló em vaig motivar moltíssim!!! 

Entrant a comentar millor la cursa, la veritat és que m'ha sorprés molt gratament l'elevat nombre de persones que hi erem per estar a Gener. També és cert que no estem vivint un hivern especialment fred, però no es pot dubtar que cada cop més està incrementant l'afició per fer esport. 

La cursa l'he començat molt animat i amb masses ganes. Els primers kilòmetres m'he deixat portar per la motivada del moment i òbviament després ho he acabat pagant, però tampoc importa, avui no. El recorregut ha estat diferent a les curses com la Mercè, Bombers o Jean Bouin on et trobes llarguíssimes rectes que no s'acaben mai, sobretot en els darrers kilòmetres que ja vas tocat. Aquí, en canvi, hi havia molts més canvi de carrers i personalment m'ha agradat. Respecte a la Jean Bouin t'estalvies la puajda del final, cosa que et pot ajudar en cas de voler millorar la marca. Ara, ja aviso que també cansa, i molt!!! 

El volum de runners és molt inferior a les curses nombrades. Crec que no arribàvem a les 3.500 persones. I relament el circuit no ho permet perquè els carrers són més estrets i no aprofites tota la Gran Via, per exemple. Però en canvi, així les marques per obtenir calaixos poden ser molt més exigents i pels de davant (jo sortia de l'últim calaix) és un punt a favor.

A nivell de sensacions (no es pot fer una crónica esportiva sense nomenar aquesta paraula) com he comentat al principi han estat molt bones. Més o menys fins el km 6 on les elevadíssimes pulsacions mantingudes tota l'estona han començat a passar factura i m'han obligat a baixar el ritme entre 15 i 20 segons. Malgrat tot, seguia sent un gran ritme per mi. I així hem pogut anar aguantant fins al final. De cames he aguantat molt bé i s'ha notat l'entrenament de molt volum que estic fent per afrontar el primer REPTE NO HAY DOLOR de la temporada. Però de pulsacions encara hi ha molt camí que recòrrer, però també hi ha moltíssim temps encara.

Simplement abans d'acabar felicitar a la resta de finishers: membres de NADAPEDALEACORRE.COM, Alice, Borja i Santi, i especialment a la Núria que també ha començat molt forta i sens dubte, aquest any farà un gran salt!!!

Salut a totes/s!!!