Em plau, i molt, escriure aquesta entrada, o millor dit: introduir-la.
28 d'octubre, Cursa de la Dona 2012, per Alicia de Patricio.
Abans de res, agrair al triatleta per excel·lència que m’hagi convidat a participar al seu magnífic blog, és un honor!
Fa una mica més d’un any que em vaig endinsar al mon del running. Tot va ser gràcies al Nova Running Club, el grup de runners de la meva feina. El passat diumenge les integrants del NRC vam participar a la cursa de la dona. És una cursa que em feina il·lusió per el seu caire benèfic, però mai havia corregut una cursa amb tanta gent així que no sabia que em podria trobar.
La sortida va ser puntual, però només començar ja vam veure el que ens esperava... una cursa d’obstacles! Entre les 15.000 participants podies veure de tot... runners, avies que volien fer una caminada de 6K, mamis amb cotxets, i grups de noies fent-se fotos mones per penjar-les a facebook ;P
Els primers 2K van ser una mica durs ja que era molt difícil córrer entre tantíssima gent, les accelerades per intentar avançar i els sprints al trobar-te un trosset de carrer per córrer van fer que les meves cames enviessin el mític senyal al meu cap de: “PERÒ QUE FAS CORRENT, QUE T’HAN ROBAT O QUE?” ... Encara no tinc esperit d’atleta com l’amo d’aquest blog i jo normalment el “dolor” el noto només començar :D
Un altre situació que vaig tenir durant la carrera és que em vaig desorientar, no sabia on era ni quants kms faltaven (i no hi havia senyals)... per tant no tenia massa clar com dosificar l’energia. Nunca mais córrer sense estudiar bé el recorregut.
La part positiva és que em va semblar una carrera molt divertida, la gent ens va animar molt i les runners no deixaven de cridar i aplaudir!
Vaig acabar la carrera pujant paral·lel pensant “buuuufff, ja pots entrenar per la jean bouin!!”, però amb forces per fer un petit sprint abans de creuar la meta.
Temps real: 0:36:52 Not bad :P
Agrair a Borja, Jordi, Mini Laia, Marcos, Sergi, Xeni, Martina i Alejandro els seus ànims i serveis de guardarropia/fotografia.
¡NO HAY DOLOR! (o Bueno... un poquito...)
Merci Alice i moltes felicitats per entrar de ple en aquest mon!!! What's next???
Salut a totes/s
