dimecres, 25 d’abril del 2012

Bombers 2012 - Els 10 kms més ràpids de la meva vida

Hola a totes/s,

El passat diumenge vaig tornar a formar part de la gran comunitat runner junt a 25.000 persones més per gaudir la que sens dubte és la millor cursa de 10 kms que es celebra a Barcelona.

Allà és on va començar tot ara fa 3 anys, per tant, per mi sempre serà una cursa molt especial. I aquesta edició 2012 no va ser una excepció. 44 minuts clavats va ser el que em va separar de la linea de sortida a la d'arribada, el que suposa la meva millor marca personal i, per tant, els 10kms més ràpids que he corregut mai.

Però comencem pel principi, perquè haig de destacar l'ambient impressionant que els organitzadors van aconseguir crear a la sortida. En primer lloc, destacar el gran encert d'establir molts calaixos per escalonar la sortida. I mentre esperàvem el compte enrere hi havia uns monjos tocant música en directe, que si bé només es podia escoltar al passar pel costat, amb la música dels altaveus semblant a Gladiator, a mi personalment em va motvar moltissim.

La cursa en sí va ser pel mateix recorregut dels anys anteriors. Recorregut que pels seus 2 últims kms que fan una mica de baixada, faciliten una mica la feina als que volen acabar la seva primera cursa, o els que volen millorar la seva marca personal.

Aquestes setmanes estic entrenant per afrontar la temporada de triatlons que començarà en breu, concretament per a un servidor el 19 de maig amb el triatló Sprint de St. Feliu de Guíxols. I al invertir gran part del temps d'entrenament a la natació i la bici, tenia dubtes de ser capaç d'aguantar un ritme molt fort durant els 10kms. Com diuen els PROs, per mi aquesta cursa era un bon test per veure com estic de forma.

L'estratègia era sortir a gas al principi i fer els 5 primers kms. (com la part final d'un triatló) el més ràpid possible i després anar aguantant. Però la teoria sempre és molt maca. A la pràctica, vaig sortir per confusió del calaix sub 50'. Tenia marca acreditada per sortir del següent, però em vaig confondre. Tampoc va importar perquè així vaig poder viure el gran ambient Pre-Cursa amb el meu germà. 

Al sortir ja ens vam separar pel gran volum de corredors. Vaig intentar mantenir un ritme de 4:20 al principi, però amb tanta gent era impossible seguir un ritme fixe, amb el que anava intentant mantenir ritme fins al Paral·lel. Com fa una mica de pujada i seguia havent moltissima gent, em va anar bé per reservar forces que després em farien falta. La sorpresa va ser passat el km 4 al trobar-me al meu germà al principi de la Gran Via. Havia dit que aniria tranquil al principi i ens va enganyar a tots. A Gran Via ja vaig aconseguir una mica d'espai i allà si que vaig voler apretar. Gran Via vaig apretar al ritme i anava entre 4:15 i 4:20. 

Després al baixar Marina em vaig tornar a tribar amb moltissima gent, cosa que vaig aprofitar per descansar una mica i donar-ho tot als 2 últims kms. Km 8 a 4:19 i les reserves per l'últim on van anar molt i molt bé les forces guardades. Després de repetir-me "NO HAY DOLOR" moltes vegades i saber que com més apretés, abans acabaria tot i podria descansar, vag apretar dents i començar a correr amb el que quedava. Va sortir un últim km genial a 3:55 i vaig arribar a la meta de la meva millor cursa de 10 km., de moment...

Felicitar als organitzadors pel gran esdeveniment que han aconseguit crear. I sobretot felicitar als meus finishers. Començant per la Núria que després de Sant Antoni demostra que té la distància de 10kms... més que superada. Seguint pel meu germà que va fer la seva millor marca personal!!!! La Goretti i el Sr. Salvador que no van faltar a la primera de les seves 2 curses obligatòries de l'any. I finalment al PachPack que no ens vam veure fins al final però que també van millor marca. Esteu ON FIRE!!! Felicitats a tots!!!



Aquesta setmana a seguir apretant que ja queda menys pel 19 i tornaré a poder-me considerar triatleta.

Salut a tots!!!!