Hola a totes/s,
Avui disabte 13 d'Octubre a les 18:30h començarà el camionat del món d'Ironman a Kona, Hawai. Lloc on qualsevol aficionat del triatló ha somiat en algun moment anar-hi a patir i gaudir de la cursa més espectacular que existeix. I crec que és la millor ocasió per reprendre el Blog amb un escrit que fa més d'un mes que estic demorant.
Malgrat el títol de l'Entrada, que pot semblar a priori dolent, no ho és ni molt menys. Aquest 2012 ha estat la meva primera temporada completa de triatló després d'haverme estrenat l'any passat en el triatló popular de la Vila. I aquest final ha estat una mica més d'hora del normal, el passat 1 de setembre, però per una molt bona notícia i és que el proper disabte dia 20 d'octubre aquest triatleta es casa.
Aquesta gran notícia ha precipitat el final de temporada, però igualment ha pogut ser amb una gran cursa. I és que aquest 2012, any olímpic, he viscut la meva estrena en distància olímpica competint en el triatló Olímpic de Banyoles el passat 1 de setembre.
Amb la idea al cap de poder aprofitar el periode de vacances per apretar en els entrenaments em vaig animar a provar aquesta distància (1,5km swim - 40km bike i 10km run). Al inscriurem em van passar pel cap records de quan escoltava a gent que anava a fer la Garmin olímpica i pensava que estaven bojos...
Al igual que el triatló de St Feliu, a Banyoles també es comença per la tarda, per tant t'estalvies matinar i logísticament simplifica molt el dia. Ben acompanyat pels meus pares i per les supporters number one Núria i Laura (MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!) vam anar ben d'hora amb la idea de dinar pel costat de l'Estany i poder estar d'hora per entrar a boxes.
Deixat tot el material a boxes, ens vam dirigir a la sortida. Menció especial a la sortida que era fora de l'aigua i ens esperava saltar-hi dins i començar a nedar els 1.500m . Ja preveia que es farien molt llargs perquè és de les 3 parts la que porto pitjor, com la majoria, i precisament havia entrenat molt poc les darreres setmanes. Tot i això sabia que si m'ho prenia amb calma no patiria gaire per molt temps que perdés. I 35 min després ja tornava a possar peus a terra, Força marejat, però content d'haver pogut guardar forces que farien molta falta.
Inici de la bicileta que també preveia dura perquè el circuit no és pla com a Mataró o Barcelona, si no que va fent "tobogans" amb el que es fa una mica dur per no poder anar fent relleus en els trams de pujada. També s'ha de dir que la part final és força de baixada i permet relaxar les cames per encarar el running. Després de 1h 26min iniciava l'última i la meva part preferida.
Malgrat he entrenat per acabar i el més important, gaudir al màxim, la distància olímpica, mai havia provat de correr 10kms després d'haver estat tanta estona abans nedant o anant en bici. I realment tenia molta curiositat de veure si podria aguantar un ritme similar a les curses que havia fet fins ara de 10kms.
No vull enganyar a ningú, els 10.000m es van fer llargs, no insuportables, però si llargs. I el pitjor va ser que eren 2 voltes de 5kms, i al començar la segona volta és d'aquells moments que et preguntes què estàs fent i desitjaries que acabés. Però també és en aquests moments quan penses: "NO HAY DOLOR" i en comptes d'afluixar apretes dents i segueixes tirant. I quan t'adones que si el teu cap tira, les teves cames també, agraeixes i molt totes les hores d'entrenament per plantar-te a la linea de sortida.
Actualment, i espero que no duri molt, la meva millor marca personal en una cursa de 10km són 44min justos. I per cubrir la mateixa distància després d'haver estat més 2 hores competint, vaig estar-m'hi 46min i 41 segons. Casi 3 minuts més però el mateix temps que trigava en fer els 10.000m un any abans. Per tant, vaig acabar molt i molt satisfet. Contràriament a l'experiència de la meva estrena en curses de muntanya a Andorra, aquí sí que vaig gaudir i molt.
I més tenint en compte els supporters de luxe que vaig tenir i que em van animar sempre que em veien donan-te aquest plus de força que fa falta. Mil gràcies, en serio. I agrair el reportatge gràfic per poder recordar-ho ara.
I després del debut olímpic, descans pràcticament complet ultimant els preparatius del gran dia. Massa descans i tot, però fins ara que ja ho tenim tot preparat i poc a poc torno a entrenar. I és que la temporada tinc nous i millors reptes. Abans de mirar bé el calendari, la meva preparació ja té el primer GRAN objectiu confirmat el proper 19 de Maig.
NO HAY DOLOR!!!
Salut a totes/s!!!
