El passat diumenge vaig tornar a l'escenari on fa un any va començar la meva vinculació amb el món del triatló. Un any on moltes coses han canviat, però això ja ho comentaré en un altre moment.
Quan em vaig plantejar el Calendari d'aquest any 2012, originalment volia preparar-me molt i molt bé per a fer un gran temps en aquest triatló, aprofitant que ja em coneixia el traçat i sabia que hem trobaria, era un avantatge respecte als altres dos que he fet aquest any. Però dins els objectius globals que tenia per aquest any, un molt important era estrenar-me en el món de les curses Trails.
I la meva gran estrena en aquest món ha estat en la Cursa Trail d'Andorra junt als meus dos companys de fatigues (Pablo "Promesa" i Isaac). 35kms. de muntanya amb 2.500m de desnivell positiu i 3.000m de desnivell negatiu. Sens dubte i de molt llarg el meu repte més exigent tan física, com sobretot, psicològicament. Va ser una gran experiència de la que vaig aprendre més que no pas gaudir. Simplement NO estava preparat i això em va costar 9 hores i 10 minuts de patiment. Però no estava sol i això em va permetre també viure GRANS moments.
I la meva gran estrena en aquest món ha estat en la Cursa Trail d'Andorra junt als meus dos companys de fatigues (Pablo "Promesa" i Isaac). 35kms. de muntanya amb 2.500m de desnivell positiu i 3.000m de desnivell negatiu. Sens dubte i de molt llarg el meu repte més exigent tan física, com sobretot, psicològicament. Va ser una gran experiència de la que vaig aprendre més que no pas gaudir. Simplement NO estava preparat i això em va costar 9 hores i 10 minuts de patiment. Però no estava sol i això em va permetre també viure GRANS moments.
Però tornant al triatló, aquesta breu incursió va condicionar els entrenaments de les últimes setmanes eliminant la bici i sobretot la natació. Però gràcies a preparar-me per fer 35 kms. de muntanya, he aconseguit un bon fons de cara a l'Últim "Reto NO HAY DOLOR" de l'any: Debut en distància Olímpica (1,5km swim + 40km bike + 10km run).
Diumenge, 5:30 sona el despertador i comença el neguit previ a un bon dia de competició. Bona temperatura (en gran part per l'hora) i moltes ganes de tornar a competir en triatló. La sortida era a les 8:00h i anava amb la primera onada (la dels PROs) ja que al ser federat sempre es surt abans. Al arribar hi havia una gran cua per entrar a boxes per dexar tot el material per a les transicions. I vaig arribar una mica just per la sortida, suficient per tirar-me a l'aigua i aclimatar una mica el cos.
Sortida molt tranquila per evitar cops o agobiaments. I més o menys seguint a la gent vaig anar nadant amb molta calma. Després d'algun que altre desviament tenia la sensació que s'estava allargant molt. Però com tampoc notava agotament i em sentia còmode nadant, vaig pensar que era simplement una impressió. La sorpresa va ser al sortir de l'aigua i mirar el crono: més de 24min!!! M'ho havia pres amb calma, però no tant. Com a referència tenia els 16min i 10 segons del parcial de swim a Mataró. I de molt mala llet pensant en que havia anat a pastorar, us deixo aquesta genial foto dels meus amics de Trienjoy.
Primer control de xip en 25min i 10s. I corrent de mala llet cap a la bici a intentar recuperar el desastre que creia que havia fet. Al acabar em van confirmar que la natació va ser entre 1.100 i 1.200m. El que significa que amb molta calma i sense fer temps la vaig aconseguir sense patir, el més important.
Va ser agafar la "Flaca" i començar a pedalar i se'm va passar tot. Ara ja estava al meu entorn. Vaig agafar un petit grup, però com estaven començant vaig voler apretar dents i intentar agafar a alguns més PROs. No va ser fàcil, però vaig conseguir conectar amb uns que anaven molt ràpid i a roda ja vaig començar a agafr un ritme més constant. Ritme increiblement alt per mi, però això d'anar a roda tan ràpid és molt divertit i et permet anar a unes velocitats molt altes. La sensació era d'anar molt fort però de poder aguantar i ja m'ho trobaria després.
29 min i 58 s després ja em trobava a boxes per deixar la meva FUJI. Brutal les Transicions quan escoltes als teus cridant el teu nom per animar-te. Realment és el millor recuperador i més pensant que no eren ni les 9 del matí!!!
I començava la meva millor part, on em trobo millor: el running. La referència del meu temps va ser clara perquè al començar a còrrer vaig escoltar com arribaven els primers classificats. Per tant, calculava que fent un bon running arribaria sobre 1h i vint-i-poc. El running el vaig començar fortíssim, per sota de 4min/km. Però la falta d'entrenament de qualitat em va obligar a frenar ja que les pulsacions les tenia molt disparades i em costava molt respirar. Malgrat tot, vaig conseguir un bon parcial de 20min i 35s. Són 45s. més lent que a Mataró, però vaig acabar molt satisfet d'haver-ho donat tot i tornar a fer un triatló després de quasi 2 mesos.
Com a sensacions em quedo en el bon estat al acabar. Cansat, però no destrossat. I crec que significa que ja puc donar el salt a una distància més llarga.
No vull acabar sense donar les gràcies als meus pares i la Laura i la Núria (fans incondicionals) per venir a donar-me suport. Això compensa, i molt, totes les hores que estem entrenant i dona ales quan estàs competint i penses en afluixar, però escoltes als teus i tot l'esgotament se'n va. MIL GRÀCIES!!!!
Salut a tots!!!
