Hola a totes/s,
Aquest diumenge vaig fer el segon triatló com a Federat després de l'estrena de la temporada a Sant Feliu. La prèvia a Mataró va ser molt diferent a la de St. Feliu. En primer lloc, la nit anterior, especialment calurosa, em va costar moltíssim dormir. Bàsicament crec que no vaig dormir ni una hora seguida entre volta i volta al llit. I a les 6:00 quan va sonar el despertador no em va costar gaire despertar-me. Pot ser en part perquè el diumenge anterior em vaig despertar a les 5:00 per participar en la Cabrerès BTT 2012 (la pedalada de MTB amb més participants a Catalunya).
Però el pitjor de tot va ser que al llevar-me, NO tenia unes ganes boges d'acabar-ho de prerarar la bossa (quasi tot fet el dia anterior per evitar crisis a primera hora del matí, que ens coneixem...) i anar cap a Mataró. La Núria em va preguntar en un moment abans de començar si no em feia mandra còrrer. I la meva gran sorpresa va ser que la resposta va ser afirmativa; em feia mandra!!! Per tant, les sensacions a la previa no eren molt bones i no estava especialment motivat!!! I amb lo motivat que sóc jo, no ho entenia molt bé. Jo crec, i fent una valoració a "toro passao", que era per la mala experiència a l'aigua a Sant Feliu.
Amb tot, uns minuts abans de la prova començo a possar-me el neoprè (la gran creu de l'última vegada). I per tal de no agobiar-me em vaig deixar el TRI-MONO descordat a sota per tenir una capa menys entre el pit i el neoprè. I cap a l'aigua a escalfar. L'aigua estava congelada!!! Però igualment, dins l'aigua vaig obrir el neoprè pel coll perquè entrés tot d'aigua. QUIN FRED!!! L'objectiu final en tot el primer segment va ser evitar repetir el que ja em va passar. No importava el temps, passar fred... I el plantejament va ser canviar la sortida a lo "Braveheart" que vaig fer a Sant Feliu i no vaig aguantar ni 100m., per possar-me l'últim i intentar gaudir de nedar al mar sense importar la resta.
La sortida va ser des de l'aigua. Personalment em va agradar més per evitar el col·lapse inicial de tothom tirant-se al mateix temps. però sobretot sobretot perquè a KONA (Meca del IRONMAN) surten des de l'aigua!!! (Si és que realment sóc un motivat i no en tenia ganes...). Iniciem la natació i jo la meva batalla particular, poc a poc i bona lletra. I sense presa però anant fent vaig començar a adelantar!!! Sóc mal nedador i per a rés sóc ràpid, però vaig conseguir un ritme constant que no em desgastava gens les cames, no m'atabalava i en alguns moments em va començar a agradar l'esperiència. Missió compler-ta i ja justificava tot l'esforç. Jo ja havia guanyat.
Però estem en un triatló i després del meu passeig tan satisfactori, per mi començava la cursa. Transició més ràpida que l'anterior, però que encara hi ha molt marge de maniobra. I comencem el segment de la bici.
La setmana anterior vaig entrenar especialment la bici, ja que de les 3 disciplines és la que porto més fluixa. I aquí a Mataró amb un circuit completament pla aquest segment no tenia absolutament res a veure amb St Feliu on el circuit és completament "trencacames". Aquí entra un nou component per mi que és l'estretègia ja que aquí és legal i es pot anar a roda. A St Feliu és legal però no té molt de sentit per les pujades i baixades.
Per tant, en aquesta nova situació per mi vaig començar a roda del primer grup que vaig veure. Confirmo des d'aquestes línies que anant a roda és notablement més fàcil avançar i no s'ha de fer quasi força per mantenir la velocitat. Però com per mi la cursa estava començant, estava fresc i sóc dels que pensa "NO HAY DOLOR", vaig avançar un parell de grups i vaig enllaçar amb el següent Grup. Però això requeria d'un gran esforç i ja aquí més o menys vaig anar aguantant fins al final de la segona volta de 10 kms. on vaig intentar fer un últim "demarraje" per encarar la meva part menys fluixa.
Vaig acabar força content de la Bici perquè en primer lloc em vaig divertir molt anar en grup, adelantant, intentant escapar-se i no poder... Però el millor va ser que em va tornar el "WINNER" que no tenia al llevar-me ni al començar la natació.
A més, mentre em possava les meves ZOOT a la transició, vaig tornar a rebre els ànims de la Núria i la Laura que són les supportes que em donen ales. MOLTÍSSIMES GRÀCIES per matinar per acompanyar-me!!! I si elles van fer aquest esforç per mi, que menys que tornar-ho jo intentant rebentar el crono en l'últim parcial. No estava sol, no havia patit en la natació, m'ho vaig passar de conya a la bici (que aquí sí que vaig apretar i em vaig desgastar) i havia recuperat el WINNER. No hi havia excuses i tocava apretar des del principi.
A St Feliu ho vaig provar, però ni amb el "NO HAY DOLOR"... La meva MMP (Millor Marca Personal) en 10kms és 44min. En 5kms i tenint en compte que també vas fatigat m'hauria de sortir un bon segment entre 21 i 22 min. Però un dels meus objectius aquesta temporada era baixar de 20 min.
Vaig començar a correr molt fort per mi, fortíssim (4:00 - 4:10) amb la idea d'aguantar el que pogués i després ja veurem. No faig servir últimament el pulsòmetre, però sabia que le spulsacions anàven disaparadíssimes. I ràpidament els pensaments d'afluixar el ritme em van venir al cap. El circuit era de 2 voltes, per tant quan estaves apunt d'arribar a la meta tocava mitja volta i tornar-ho a repetir. Això va ser dur, i ja amb la fatiga acumulada el ritme també va baixar una mica. I apretant dents i intentant mantenir un ritme molt fort la meta s'anava apropant. Pensava en que quedaven 2 minuts de patiment, 1... i ja estava arriabant. META i tornar a sentir la sensació de quan acabes una prova i acosegueixes els teus objectius ja sigui acabar o una marca.
A principi de la temporada em vaig marcar els meus objectius de l'any. Un d'ells era acabar un triatló SPRINT per sota de 1h 15min. Diumenge passat vaig parar el crono en 1h 11 min i 20 segons acabant els 5kms de correr en 19min i 52 segons!!! 15 dies abans vaig recòrrer la mateix distància (però amb circuits molt més complicats) en 20 min més, quasi 1h 30min. No es pot demanar més. Tal com va dir un gran entrendor, la feina ben feta no té fronteres. I diumenge vaig veure com l'esforç dels entrenaments han donat resultat.
Un cop més, agrair el grandíssim suport a la Laura i a la Núria perquè em van ajudar molt a aconseguir aquest objectiu. malgrat les meves males sensacions al llevar-me, la Laura em va dir que rebentaria el crono. Lauri vas tenir raó!!!
I ara aparco molt breument els Tri-entrenaments per centrar-me ene l 2n GRAN OBJECITU de l'any: ANDORRA TRAIL - 35kms. i 2.500m. de desnivell positiu!!!
Salut a tots!!!
