Hola a totes/s,
Fa un any vaig començar a fer triatlons com a federat. Després de 3 Sprints, era conscient de que estava preparat per debutar en distància Olímpica i així ho vaig fer a Banyoles el passat Setembre. Just al atravessar la meta vaig decidir que aquest any volia debutar en Mitja Distància (1,9km Swim + 90km Bike + 21,1km Run).
Però després de la meva experiència no molt positiva en reptes llargs (Cursa Trail a Andorra de 35KM i una burrada de desnivell) era plenament conscient que necessitaria ajuda. No per arribar a la meta, si no per gaudir tot el camí. Així doncs al Gener em vaig federar amb l'equip TRIENJOY TEAM i em vaig possar a les ordres del seu Boss Toni Peris per a que em preparés.
Per tant, des de principis de Gener que la meva vida ha canviat una mica passant de fer esport i entrenar quan s'apropaven els triatlons a entrenar de manera organitzada i planificada. No ha estat fàcil, especialment durant les primeres sortides en Bike on patia d'allò més, i més tenint en compte que el clima d'aquest any no ha convidat molt a fer esport fora.
Molts matins llevat a les 6:00 per anar a entrenar abans d'entrar a treballar, sortides en bici amb un fred més que important, hores a la piscina i kms de running amb molta fatiga acumulada i molta paciència de la meva dona m'han anat fent millorar cada dia poc a poc. I aquesta millora ha anat incrementant les ganes i la motivació de seguir amb l'esforç i apretar cada vegada una mica més. No he tingut cap lesió, en gran part a la bona planificació que m'ha preparat el Coach, al descans, els estiraments, l'alimentació... I els tests que he anat fent han sigut molt positius. Per tant, el camí ha estat dur, però m'ho he passat molt i molt bé.
19/05/2013 - El Gran Dia
Més de 4 mesos de preparació per arribar al repte esportiu més important al que m'he presentat amb plena confiança de que ho aconseguiria. I si ja estava segur d'atravessar la meta, no en vaig tenir cap dubte al veure als Meus llevats a les 4:00 un diumenge per viure amb mi un dia que mai oblidaré.
El dia abans havia anat a preparar les bosses de le stransicions i deixar la meva inseparable amiga dels caps de setmana dormir fora de casa per un dia. I abans de la cursa vaig anar a verificar que tot estigués ok, inflar les rodes, verificar bosses, repassar on estava la Fuji, tornar a repassar-ho tot, fer-ho un parell de cops més, i ja estava tot llest per caminar els 1.500m. que separaven els boxes de la sortida.
Molt ben acompanyat, notava com els inevitables nervis feien acte de presència. Vaselina, neoprè i escalfament a l'aigua per moure una mcia el cos, però sobretot per aclimatar-me a la temperatura de l'aigua (molt freda).
"One minute to go" i gas!!! Inici del Gran Dia. Els primers es van llençar a l'aigua com si els anés la vida, i uns quants ens vam quedar enrere per entrar tranquils, aquella no era la meva guerra. Inici de la natació fins la priemra boia (200m.) molt tranquils per evitar qualsevol tipus d'ansietat i apartir d'allà agafar un ritme còmode per guardar. Estalvi, economitzar... una obsessió durant tota la cursa. Tres boies més que es van fer una mica llargues, però alhora còmodes degut al ritme controlat de tot els segment. Últim gir i a encarar els últims 200m. Sabia que no havia anat ràpid, però estava nou, per tant, missió complerta i el segment que generava més por ja el tenia a la butxaca 38min i 50 segons després.
Transició molt tranquila (més de 5min), però la natació havia sortit molt millor del previst i no tenia cap pressa. Un gel i agafar a la que m'acompanyaria durant 90kms i 1.200m. de desnivell. Abans de res, va ser un grandíssim encert fer un parell de cops el circuit en plan reconeixement. Especialment important a l'hora de dosificar durant les pujades. Tenia ordres de no passar-me gens durant les 2 primeres i si em trobés bé apretar una mica a la tercera. I al començament de la primera vaig reduir bastant el bon ritme que portava i van començar a passar els "avions" que portava la gent. Parlant amb mi mateix i demanant-me calma, fet difícil quan tothom et passa i veus que et trobes bé. Primera baixada llarga de Collsacreu a St Celoni i tot el control de la pujada va desaparèixer ja que vaig baixar molt fort. Avituallment a St. Celoni i a preparar la 2a pujada amb la mateixa estratègia. Tornada a St. Celoni i aquí ja vaig apretar una mica més al "falso llano" fins arribar a la pujada de Collsacreu. Un cop coronat, gran cop de motivació ja que sabia que quedava res i 2 de 3!!!
Tocar la N-II acoplar-te i verificar que surt un temps moltíssim millor del previst, però ara venia el run, la meva part que si arrabava sense cap incidència significava que la meta l'atravessaria.
Arribada a boxes i aquesta transició ja sí que me la vaig prendre més seriosament ja que sabia que el millor grup de supporters que ningú pot tenir m'estava esperant per animar-me. Visera i K-Swiss llestes per començar la cursa de veritat. Inici rapidíssim com si d'un 10.000 es tractés però la motivada del moment junt a la "Liada Parda" dels supporters s'ho mereixien. Òbviament aquest ritme era plenament conscient que no aguantaria gaire i poc a poc es va anar estabilitzant fins arribar al km 6 o 8 on les bateries es van enrecordar de lo bé que m'ho havia passat a la bici.
A partir d'allà vaig arribar a un pacte intern de descansar i caminar durant els avituallaments, també per menjar i beure tranquilament, però a canvi durant la resta havia d'aguantar corrent i no trotant. Aquest mini-objectius junt els cops que em creuava amb els Super-Supporters i també els Companys de Trienjoy que van venir a animar als 4 (Isaac, Eugeni, Jordi i un servidor) que estavem patint.
Per tant, del km 8 al 19 aprox. van ser de patir i tirar de cap. Fins arribar al 19 on ja vaig visualitzar mentalment la meta i van aparèixer les ales que venen al final de les curses. Ales que em van permetre accelerar i anar a recollir allò que m'havia guanyat durant aquests mesos. Arribada a la catifa vermella ja em van veure els GO NANI GO!!! i ja els vaig sentir (tant jo com mig planeta). Últims metres... i Meta!!!
Podria extendre'm molt més, però no aconseguiria descriure el que vaig sentir en aquell moment. Havia acabat el meu primer 1/2 IRONMAN i vaig gaudir tots els moments de les 5h 35min i 15s que vaig trigar en fer-lo. I tot recolzat de la millor gent del món. No es pot demanar més.
Salut a totes/s
Però després de la meva experiència no molt positiva en reptes llargs (Cursa Trail a Andorra de 35KM i una burrada de desnivell) era plenament conscient que necessitaria ajuda. No per arribar a la meta, si no per gaudir tot el camí. Així doncs al Gener em vaig federar amb l'equip TRIENJOY TEAM i em vaig possar a les ordres del seu Boss Toni Peris per a que em preparés.
Per tant, des de principis de Gener que la meva vida ha canviat una mica passant de fer esport i entrenar quan s'apropaven els triatlons a entrenar de manera organitzada i planificada. No ha estat fàcil, especialment durant les primeres sortides en Bike on patia d'allò més, i més tenint en compte que el clima d'aquest any no ha convidat molt a fer esport fora.
Molts matins llevat a les 6:00 per anar a entrenar abans d'entrar a treballar, sortides en bici amb un fred més que important, hores a la piscina i kms de running amb molta fatiga acumulada i molta paciència de la meva dona m'han anat fent millorar cada dia poc a poc. I aquesta millora ha anat incrementant les ganes i la motivació de seguir amb l'esforç i apretar cada vegada una mica més. No he tingut cap lesió, en gran part a la bona planificació que m'ha preparat el Coach, al descans, els estiraments, l'alimentació... I els tests que he anat fent han sigut molt positius. Per tant, el camí ha estat dur, però m'ho he passat molt i molt bé.
19/05/2013 - El Gran Dia
Més de 4 mesos de preparació per arribar al repte esportiu més important al que m'he presentat amb plena confiança de que ho aconseguiria. I si ja estava segur d'atravessar la meta, no en vaig tenir cap dubte al veure als Meus llevats a les 4:00 un diumenge per viure amb mi un dia que mai oblidaré.
El dia abans havia anat a preparar les bosses de le stransicions i deixar la meva inseparable amiga dels caps de setmana dormir fora de casa per un dia. I abans de la cursa vaig anar a verificar que tot estigués ok, inflar les rodes, verificar bosses, repassar on estava la Fuji, tornar a repassar-ho tot, fer-ho un parell de cops més, i ja estava tot llest per caminar els 1.500m. que separaven els boxes de la sortida.
Molt ben acompanyat, notava com els inevitables nervis feien acte de presència. Vaselina, neoprè i escalfament a l'aigua per moure una mcia el cos, però sobretot per aclimatar-me a la temperatura de l'aigua (molt freda).
"One minute to go" i gas!!! Inici del Gran Dia. Els primers es van llençar a l'aigua com si els anés la vida, i uns quants ens vam quedar enrere per entrar tranquils, aquella no era la meva guerra. Inici de la natació fins la priemra boia (200m.) molt tranquils per evitar qualsevol tipus d'ansietat i apartir d'allà agafar un ritme còmode per guardar. Estalvi, economitzar... una obsessió durant tota la cursa. Tres boies més que es van fer una mica llargues, però alhora còmodes degut al ritme controlat de tot els segment. Últim gir i a encarar els últims 200m. Sabia que no havia anat ràpid, però estava nou, per tant, missió complerta i el segment que generava més por ja el tenia a la butxaca 38min i 50 segons després.
Transició molt tranquila (més de 5min), però la natació havia sortit molt millor del previst i no tenia cap pressa. Un gel i agafar a la que m'acompanyaria durant 90kms i 1.200m. de desnivell. Abans de res, va ser un grandíssim encert fer un parell de cops el circuit en plan reconeixement. Especialment important a l'hora de dosificar durant les pujades. Tenia ordres de no passar-me gens durant les 2 primeres i si em trobés bé apretar una mica a la tercera. I al començament de la primera vaig reduir bastant el bon ritme que portava i van començar a passar els "avions" que portava la gent. Parlant amb mi mateix i demanant-me calma, fet difícil quan tothom et passa i veus que et trobes bé. Primera baixada llarga de Collsacreu a St Celoni i tot el control de la pujada va desaparèixer ja que vaig baixar molt fort. Avituallment a St. Celoni i a preparar la 2a pujada amb la mateixa estratègia. Tornada a St. Celoni i aquí ja vaig apretar una mica més al "falso llano" fins arribar a la pujada de Collsacreu. Un cop coronat, gran cop de motivació ja que sabia que quedava res i 2 de 3!!!
Tocar la N-II acoplar-te i verificar que surt un temps moltíssim millor del previst, però ara venia el run, la meva part que si arrabava sense cap incidència significava que la meta l'atravessaria.
Arribada a boxes i aquesta transició ja sí que me la vaig prendre més seriosament ja que sabia que el millor grup de supporters que ningú pot tenir m'estava esperant per animar-me. Visera i K-Swiss llestes per començar la cursa de veritat. Inici rapidíssim com si d'un 10.000 es tractés però la motivada del moment junt a la "Liada Parda" dels supporters s'ho mereixien. Òbviament aquest ritme era plenament conscient que no aguantaria gaire i poc a poc es va anar estabilitzant fins arribar al km 6 o 8 on les bateries es van enrecordar de lo bé que m'ho havia passat a la bici.
A partir d'allà vaig arribar a un pacte intern de descansar i caminar durant els avituallaments, també per menjar i beure tranquilament, però a canvi durant la resta havia d'aguantar corrent i no trotant. Aquest mini-objectius junt els cops que em creuava amb els Super-Supporters i també els Companys de Trienjoy que van venir a animar als 4 (Isaac, Eugeni, Jordi i un servidor) que estavem patint.
Per tant, del km 8 al 19 aprox. van ser de patir i tirar de cap. Fins arribar al 19 on ja vaig visualitzar mentalment la meta i van aparèixer les ales que venen al final de les curses. Ales que em van permetre accelerar i anar a recollir allò que m'havia guanyat durant aquests mesos. Arribada a la catifa vermella ja em van veure els GO NANI GO!!! i ja els vaig sentir (tant jo com mig planeta). Últims metres... i Meta!!!
Podria extendre'm molt més, però no aconseguiria descriure el que vaig sentir en aquell moment. Havia acabat el meu primer 1/2 IRONMAN i vaig gaudir tots els moments de les 5h 35min i 15s que vaig trigar en fer-lo. I tot recolzat de la millor gent del món. No es pot demanar més.
Salut a totes/s
Ets un crack Nani!!! moltes felicitats!!
ResponEliminaTeam Testi
Gallina de piel llegint com vas viure en primera persona i des de dins el que nosaltres vàrem viure des de fora. Un dia increïble pee tots els que vam ser allà!!
ResponEliminaEnorme recompensa al gran esforç fet durant tant de temps!!
Moltes felicitats NANI FINISHER!!!
Albert