dimarts, 23 de juliol del 2013

TRI-Duatló Andorra 2013

Hola a totes/s,

Ahir diumenge i una altra vegada molt ben acompanyat per la inseparable Núria, mon germà, la Núria, la Goretti, l'Isaac (la Bèstia) i alguns companys del Trienjoy Team (Miki, Lluis...) vaig tornar a córrer per terres andorranes participant en el improvitzat Duatló Olímpic (5,5km run + 32km Bike + 10km run).

I dic improvitzat perquè fins divendres a la tarda oficialment era un Triatló Olímpic, però degut a la baixa temperatura de l'aigua finalment es va convertir en un Duatló. Però sigui el que sigui un punt que ens caracteritza als triatletes és la nostra capacitat per adaptarnos i si en comptes de nedar havíem de córrer una mica més, ho donariem tot igualment.

Al marge de que em feia molta il·lusió fer el swim en el llac d'Engolasters, em va saber greu el canvi perquè últimament estic notant millora en el swim i tenia ganes de tornar a patir a l'aigua.

Per anar amb calma, vam pujar amb la Núria el divendres per la tarda per ja llevar-nos disabte a Andorra. Disabte que va servir per anar a recollir la bossa amb el dorsal, gorro... i per fer un reconeixement del circuit de bici que ja amb el cotxe es va veure que seria durillo, i no ens vam equivocar.



L'endemà diumenge a les 6:00 ja estava despert per esmorzar ben d'hora i no tenir probleemes amb la digestió. Acabar de preparar bidons, tancar bosses i ja estavem direcció a boxes per anar a deixar-ho tot. Tot i arribar amb molt de temps ja hi havia força duatletes esperant per fer el check-in. Deixada la bici vam anar els 3 (mon germà feia el Sprint i l'Isaac amb un servidor vam fer l'Olímpic) a escalfar una mica i ja ens vam quedar a la línea de sortida.




Davant la nova situació vaig seguir els consells del Coach (Toni Peris) de començar suau i no cremar-me amb el primer parcial de Run. Per això no em vaig preocupar molt en posicionar-me dels primers a l'hora de sortir, però per despreocupat em vaig quedar massa enrere. 

A les 9:15 van donar la sortida que va ser molt poc motivant o com a mínim pels que no estàvem a primera fila no ens vam enterar fins començar veure la corrent. Al estar mal posicionat em va tocar remuntar perquè tot i que volia començar suau la gent anava com si els anés la vida i l'efecte dorsal és perillós...

Sobre el primer km hi havia una pujada d'uns 50m. que bàsicament se la podrien haver estalviat, però em va anar bé per avançar a un bon grup i ja arribar al final del grup que anava al meu ritme. El circuit era una volta d'uns 4km aprox. amb un ellanç d'15km. aprox. Sobre el km 2/3 ja estava darrere un bon grup i es podia correr al ritme que volies perfectament. I anant fort però sense agonitzar tal com tenia instruccions vaig anar avançant mica en mica a algun corredor i ja estava preparant-me pel que vindria a la bici. Finalment el primer parcial de 5,5km van sortir en 25:08 (Parcial 141 de 377). Probablement massa conservador, però al final ho vaig agrair.

Transició ràpida i fàcil per començar la "trepada" per partida doble. Portava a confusió que durant tot el trajecte hi havia gent ja que ens vam trobar als de la distància Sprint que sortien 10min després.

El circuit de bici era d'uns 32km en 2 voltes. Les quals començaven amb una forta pujada d'uns 2km aprox. i després l'ascens al Coll de la Comella que de pujada eren uns 3/4km i en total aprox. uns 350m positius. Una llarga baixada per arribar a Andorra i després un tram d'enllaç de "falso llano" tant de baixada al principi com de pujada després.

La primera pujada volia fer-la forta però al cap només tenia el pensament de que l'hauria de tornar a fer i que havia de guardar. I sense ser molts, però ja a la primera volta vaig veure uns quants parats descansant que no podien amb alguns trams amb molta pendent.

Abans de coronar el Coll de la Comella, vaig trobar-me amb el meu germà en la part plana aprofitant-me que anava jo en un bon grup. Després arribava una pujada de 1,5km i ja la baixada. Aquí sí que vaig veure a uns quants que s'havien anat a pasturar i que estaven sent atesos per les assistències.

Final de la baixada i la part plana d'Andorra on només em vaig preocupar de fer pinya amb algun grup per descansar i preparar la segona pujada. Aquesta psicològicament (que no físicament) va ser molt més suau ja que ja sabia el que em trobaria i des del principi vaig possar-me en fase diesel per anar enfilant poc a poc fins arribar al final. Just abans de l'última pujada vaig fer una parada tècnica ja que la cadena es va sortir al canviar de plat, però ràpidament ja estava de nou seguint al grupet que anavem junts. Inevitable sensació de "ja està!!!" al arribar al final del Coll i ja pensar en la baixada final i mentalitzar-me pels 10km que sabia que serien durs perquè no era pla del tot.




Al final de la baixada al la part plana abans de boxes anava amb un altre a roda perseguint a un que portava molt bon ritme però que el teniem lluny. I sense parlar amb un simple gest ens vam entendre a la perfecció fins trobar-nos els 3 i seguir fent relleus fins el final. Total: 1:22:09 (Parcial: 127).

Rapidíssima transició i gran sorpresa al trobar-me a un company del Trienjoy Team (Miki) just al sortir i poder compartir amb ell els 3/4km primers a un molt bon ritme fins que jo vaig haver de tornar a la meva realitat i ja les cames no aguantaven. Mica en mica amb els kms i, sobretot, amb els curts trams de pendent, anaven passant factura i les bateries s'anaven apagant. La primera volta va sortir bastant millor que la segona que se'm va fer massa llarga i vaig pagar els kms del primer parcial de run. Total: 44:42 (Parcial: 74).

I després de 2h 34min i 23 sgs la sensació era de que hagués volgut córrer millor l'últim tram, però tot i no tenir les millors sensacions, havia sapigut patir i mantenir un bon ritme. 



En tot cas, l'arribada de meta amb les Núries, la Goretti i el meu germà esperant i animant va ser èpica. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i ajudar a superar-nos en cada cursa!!!

Salut a totes/s


3 comentaris:

  1. Molt gran Nani! Segueix aixçí crack. Estás fent una bona base per afrontar el repte... 29/06/2014 #Nohaydolor

    Pablo alias "Promesa"

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats Nani! Realment admiro tot el què estàs aconseguint! Què crack!
    Tot i que suposo que amb el suport inestimable de la Núria (i la perla) tot és més motivant!

    Disfruta-ho molt!

    Glòria

    ResponElimina