Sailfish Berga 2013 - Aprenent a patir

Hola a totes/s,

Encara amb les seqüeles del Half Ironman de Berga del passat diumenge, volia explicar-vos que vaig entendre perfectament l'expressió "patir com un cabró". Va ser dur, molt dur, però gràcies a l'incondicional support del Team #Gonanigo vaig poder superar totes les adversitats. Però anem per parts.

Pre-Race

A nivell de nervis el dia anterior estava molt més tranquil que a Calella ja que sabia què em trobaria. I això ajuda moltíssim. En quan a forma em trobava bastant bé, i sabia que si no passava res extraordinari podria tornar a convertir-me en Finisher d'un Half. 

Però clar, no ens enganyarem a aquestes alçades, i sabent això, involuntàriament comences a comparar els temps que vaig fer i veure on podria millorar, i aquest era l'objectiu: baixar de les 5h 35min i 15s del Half Challenge Calella.

Sobre el paper, el circuit de bici és més curt a Berga i té menys desnivell (1.000m + Berga per 1.200m + Calella), i el run també era una mica més curt. Per tant, l'objectiu de baixar temps no era senzill, però sí que una mica asequible. I interiorment tenia en ment anar a buscar les 5h 20min que confirmaria que estic millorant a un bon ritme i que el training del meu Coach (Toni Peris) està funcionant perfectament.

Race

SWIM

Tota la tranquilitat del dia anterior es van convertir en nervis i algo de por pel matí. Però no eren per tirar-me a l'aigua amb 624 triatletes més, ni pels 1.900m que hauria de nedar, si no que aquest any he tingut la gran mala sort de perdre 2 cops el pulsòmetre durant el swim de 2 triatlons, i una tercera vegada...

Amb tot abans de la sortida ens vam situar dins el pantà de la Baells (primera vegada que nedava en un pantà) i uns 5 min després ja van donar la sortida. 

El circuit era a una volta en sentit horari a 3 boies. L'objectiu principal era no forçar i economitzar al màxim l'esforç per sortir el més nou possible per començar la part de Bici. Per tant, vaig ubicar-me on vaig veure més espai per poder nedar el més tranquilament possible. 

Fins la primera boia vaig nedar molt còmode. Al arribar-hi van començar a caure els primers cops i vaig optar per obrir-me tot i nedar algun metre extra i no poder anar a peus de ningú, ho preferia a canvi de nedar al meu ritme constantment.

Passada la segona boia i encarant la última, vaig optar per seguir amb la mateixa estratègia. No tenia referències del ritme al que anava, però les sensacions (paraula clau en qualsevol crònica esportiva) eren molt bones. Em trobava molt bé i no estava forçant gens.

I amb aquestes sensacions vaig arribar a l'última de les 3 boies per iniciar la darrera llarga recta que ens portaria a la T1. En aquest moment i veient que em trobava molt bé, que tenia espai per nedar amb tranquilitat i, sobretot, que encara portava el Garmin al canell!!!, vaig decidir apretar. Sense incrementar la cadència de la braçada ni fer servir més les cames, si que vaig allargar bé les braçades i fer el màxim de força possible. El millor és que donava resultat ja que notava que estava nedant molt ràpid i que anava agafant distància amb els companys que tenia al costat.

Al sortir de l'aigua no era conscient del temps que portava i estava massa preocupat per treure'm el neopré i buscar a la Núria per confirmar-li que encara tenia el Garmin i que avui era el dia. Camí a boxes i amb la part superior del neopré fora ja vaig mirar el Garmin per veure com estava anant el tema i la gran sorpresa va ser al veure 32 min!!! Tenint en compte que a Calella vaig trigar 38min 50s el primer pensament va ser que el 2 segur que seria un 8.

Però a l'iniciar la bici la Núria em va cantar el temps i em va confirmar el 32!!! Creieu-me que el primer sorprès era jo. Es confirmava que avui era el dia!!!

BIKE

El circuit eren 2 voltes de casi 45km, començant amb un tram de connexió que feia pujada i que ja posava les cames a lloc. Després un tram de baixada llarga, una mica de pla, uns 12km de pujada suau però constant i de nou baixada. En resum, és un circuit molt ràpid però alhora dur.

Acabada la primera pujada i iniciant el primer tram de baixada tocava gaudir de la sensació d'anar molt ràpid. A més, el tram era força recta i es podia anar a gas sense perill. I quan creia que anava volant, que la bici ja no donava més de si per molt que intentés pedalar, anaven passant les bèsties de bicis que la gent es compra com si res. Un autèntic luxe veure quan ràpid poden anar aquestes màquines.

Final de la baixada, una mica de pla, primer avituallament i inici del tram de pujada. Les cames anaven bé, però havia de ser conservador o ho acabaria pagant. El dia anterior vam fer el tram de bici amb el cotxe i va anar molt bé per saber quan patiria. Acabada la pujada, el segon avituallament i venia un tram de baixada fins acabar la primera volta on m'estaven esperant el Team #Gonanigo (Núria, Laura, Noi, Núria, Alice i Borja merci per ser el meu Redbull!!!).

Inici de la segona volta i pel temps que portava m'estava passant moltíssim. Però últimament m'estic trobant molt bé a la bici i si volia millorar temps havia d'apretar ja que la bici de Calella em va sortir molt i molt bé. 

De nou al tram de baixada, però era diferent, s'anava molt més lent i és que es va girar un vent  de cara espectacular que en els trams de pla et frenava molt. Per tant, tocava patir una mica més, però seria el mateix per a tots. I amb aquesta idea i seguint apretant tot i que havia de guardar els kms anaven passant i ja em trobava entrant a Berga de nou per arribar a la T2.

A l'arribada a Berga i per despedir la bici ens esperava una pujada final que confirmava que m'havia passat a la bici i que ara tocaria patir i molt. Però es que el temps de Calella que vaig acabar molt content va ser de 3h 6min i 42s, i el de diumenge contant les transcisions de 2h 55min i 1s. Es seguia confirmant que era el dia i que si aguantava baixaria bastant de temps.

RUN

Amb les cames ja molt castigades vaig optar per no començar a un ritme de 10km com a Calella sino anar més conservador per intentar aguantar-lo més estona. I tot i així a la meitat de la primera de les 3 voltes de 7km que formaven el circuit, les bateries ja estaven out i tocava començar a patir molt massa d'hora. Per sort, al final de la primera volta m'estaven esperant tots per animar-me i ajudar-me. I en aquell moment feia molta falta. 

Inici de la segona volta i confiant amb el meu cap que sempre aguanta, intentant que aportés el "punch" que ja no tenien les cames (i amb raó). Vaig repetir el meu "auto-pacte de caballeros" de no parar en cap moment durant la cursa tot i les moltes ganes que en tenia, però sí que poder parar als avituallaments per poder beure amb calma i descansar una mica. 

Acabada la pitjor de les voltes i iniciant la tercera, els pensaments negatius es van començar a convertir en positius, les cames no estaven tan cansades i pensar que cada pas ja estava més aprop de la meta, que ja la tenia i que ho podria celebrar amb els que també ho estaven donant tot i que m'estaven esperant, m'estava donant el plus de motivació i energia que em feia falta. 

Arribant ja a la meta, on estaven tots, el Borja i mon germà van començar a correr amb mi, cridant-me i dient-me que anava molt bé, que ja ho tenia i que només faltava l'últim esforç. Entrant a la catifa blava de meta, la Núria també es va possar a correr i l'adrenalina em va permetre accelerar una mica més fins passar per la meta.

5h i 7min després de la sortida, tornava a creuar la línia de meta d'un 1/2 Ironman, tornava a ser Finisher. Estava destrossat (2 dies després ho segueixo estant), però la sensació de felicitat i orgull son indescriptibles. 

Moltíssimes gràcies a tots els que m'heu animat, especialment al Team #Gonanigo. Espero que descanseu tant com jo perquè l'any que ve tenim una nova Batalla...

Salut a totes/s