1 de Setembre Tri Sprint a St Pol després de 2 setmanes durilles perparant el Half de Berga el dia 15. I avui dia 29 Triatló Olímpic de Gavà per acabar un mes mogudet i donar pràcticament la temporada de Triatló d'aquest any per acabada.
Realment em vaig inscriure a Gavà pensant en aprofitar la preparació de Berga, però de les 2 setmanes que han separats els dos Triatlons, la primera la vaig destinar a recuperar el màxim, i la segona ha servit per despertar de nou el cos per la Batalla.
És innegable que ha costat, i molt després d'haver aconseguit els dos objectius principals de l'any, tornar-se a possar-se en modo training. Mentalment el cap està bastant saturat a aquestes alçades de l'any, i ja necessita un bon descans i recarregar bateries que l'any que ve faran molta falta.
Però malgrat tot, finalment aquesta setmana he tornat a superar la "mandra" i després de l'últim entrenament fort de dijous, em notava amb bones sensacions per afrontar de nou la distància olímpica (1,5km swim - 40km bike - 10km run).
A les 6:00h ja estava despert amb tota la son del món, però ja amb el xip de dia de competició encès. Arribada a Gavà una mica justa i ha començat l'estrés pre-competició. Com sempre molt ben acompanyat de la Núria, hem aparcat casi a Berga ja que estava ple de cotxes. I no és per menys ja que han participat uns 2.000 atletes sumant la distància sprint, olímpica i relleus. Personalment trobo que les organitzacions es passen molt amb el nombre de participants i avui ha sigut un bon exemple.
Finalment deixada la bici, m'he possat el neopré (grandíssima desició) i he anat a tenir un primer contacte amb l'aigua. Gran sorpresa quan m'han rebut unes onades enormes i només he vist a l'aigua 2 boies en comptes de les 3 previstes que formaven el circuit de swim on s'havien de fer 2 voltes de 750m. L'organització, molt encertadament, ha pres la decisió de fer una sola volta de 750m. per a tots.
Particularment m'han fet un favor, tot i que estava nedant molt bé últimament, però amb el mar que hi havia avui s'havia que no es podria. Apart que l'objectiu d'avui era dosificar al màxim tant en el Swim com en el tram de Bike per estar el més fresc possible en l'última part i intentar baixar la meva millor marca de 10km a l'abril en la Cursa dels Bombers de 40min i 53 segons. En els 2 Tris Sprints que he fet aquest any he aconseguit baixar de 20min en els 5kms. I la idea d'avui era anar a buscar baixar de 40min en els 10kms.
Un cop al calaix ha arribat mon germà que ha fet un grandíssim esforç llevant-se tan d'hora. Merci Noi per venir avui també!!!
Inici dels 750m del swim, i de nou a diferència de la Mitja Distància, entrar a l'aigua és un caos. Al no ser bon nedador no tinc el costum de començar molt fort, si no d'anar de menys a més. Però això en Curta distància estic veient que no serveix ja que t'absorbeix el grup ràpidament i ja després és completament impossible nedar al teu ritme. Amb tot, ha costat arribar a la primera boia per les onades que hi havia, però una vegada passada la boia, hi havia corrent a favor i ja ha anat millor el tema.
Swim 12:59 (216 de 733).
Sortida de l'aigua i inici de la llarga transició, que a sobre molt ràpida no ha estat. Un cop a la bici, el circuit era pràcticament tot pla i de rodar molt. Apretant una mica al principi he aconseguit agafar un bon grup que he mantingut molt poc. He vist que davant hi havia un altre grup amb més gent i m'he tirat a agafar-lo. Ha costat i he patit, però després ho he agrait.
Passada la meitat de la primera volta ens ha absorbit un petit grupet que anaven molt ràpid i ens ha espavilat, cosa que ha anat molt bé. Excepte en les arrencades després de girs tancats o de frenades fortes, m'he limitat a anar seguint el grup fins al principi de la segona volta.
Davant de Boxes hi havia un gir de 180º molt estret que era el final del segment o inici de la segona volta, i allà he perdut al Grup. He estat la meitat de la segona volta intentant tornar a enganxar-me, però veia que era impossible ja que m'estava fonent i amb prou feines m'acostava.
La feina estava feta i durant una volta havia anat bé. No importava perdre una mica de temps amb l'objectiu d'arribar més fresc a córrer. Per tant, he mirat enrere i he esperat a que arribés algun grup per acabar la segona volta.
Bike 57:24 (137 de 733).
De nou llarguíssima transició, que a sobre degut a que erem molts he hagut de quedar-me quiet en algun moment. I inici del tram de Run. Les cames estaven bastant bé i tenia clar que anava a córrer per sota de 4:00min/km a veure fins quan aguantava.
Res a veure la sesanció de començar a córrer en un Triatló Curt que en un de Mitja Distància. En aquest últim cas les cames ràpidament et marquen el ritme a seguir, en canvi, En Olímpic o Sprint les pulsacions es disparen i la sensació d'ofec és la que limita el ritme, que per descomptat és molt més ràpid.
He començat molt fort (3:45/3:50 min/km) i sabia que 5kms els podria aguantar. Després ja veuria el que quedava. I durant els primers 2,5kms he anat bé. La tornada per començar la segona volta ja ha sigut diferent. Mentalment ha costat molt més seguir mantenint el ritme i anar patint. Però per sort cada vegada assumeixo millor el patiment.
Mitja volta i inici de la segona volta, anava molt bé. Però el cap ha començat a fallar i a pensar que el gir estava molt lluny, que podia baixar el ritme i gaudir de la última volta que no passaria res... I inconscientment anava baixant el ritme. Per sort, avui que portava el Garmin podia anar controlant i apretar cada vegada per convertir el 4:XX en un 3:XX.
Gir i inici dels últims 2,5kms. Ja ho tenia, només faltaven 10min. Encara estava en temps i ho veia possible. Sens dubte això m'ha ajudat a concentrar-me només en córrer i en revertir el sentit dels pensaments. Incomprensiblement les cames ho han entés i tornava a estar en ritme i ja l'adrenalina del final ajudava a no notar la fatiga.
Últims metres finals i meta!!!
Run 38:43 (81 de 733)
Temps Final 1:52:52 (81 de 733)
I objectiu complert!!!
Al arribar la Núria i el meu germà m'han preguntat si havia retallat!!! Millor senyal impossible!
I de nou, donar les gràcies a la Núria per la seva infinita paciència, incondicional suport i per fingir tan i tan bé el teu interés en el triatló per donar-me corda. I quan dic tan i tan bé és perquè diumenge que ve l'acompanyaré a fer la Garmin Sprint!!!
Salut a totes/s
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada